LA CORUNYA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
Aquest diumenge es compleixen 20 anys de la catàstrofe marítima del Prestige, amb un abocament de fuel que va afectar uns 3.000 quilòmetres de costa, amb afectació al litoral espanyol, portuguès i francès, i un sinistre acrescut, per molts, amb l'allunyament del vaixell i el posterior enfonsament.
En l'actualitat, els que la van viure en primera persona i els que en van analitzar els efectes coincideixen a destacar que alguna cosa s'ha après, tot i que, al seu parer, no tant com s'hauria d'haver fet.
Per regidors de la considerada zona 'zero', com el de Muxía, Iago Toba, que llavors tenia 15 anys, va suposar un "abans i un després" amb promeses complertes, si bé tard, com el Parador, i altres de pendents, com la millora de la connexió viària. Destaca, no obstant això, l'impacte en el turisme.
Tots, advocats que van participar en el posterior plet judicial --encara sense concloure per la demanda de l'Advocacia de l'Estat i l'asseguradora britànica per 855 milions de l'assegurança del vaixell--, experts nàutics i organitzacions ecologistes, coincideixen que s'ha d'aprendre d'aquesta catàstrofe i que encara queden deures pendents per fer.
També ressalten que la 'marea' de voluntaris, retirant el fuel i sense mesures de protecció, va ser clau per poder recuperar les zones afectades per les taques de quitrà. En la seva majoria, professionals i organitzacions consultades per Europa Press, incideixen en l'erràtica gestió política, i qüestionen a dia d'avui l'allunyament del buc el derelicte del qual, 'Nunca Máis', moviment sorgit poc després, demana que es revisi per contenir fuel.
ESTAT DE LA COSTA
Sobre l'estat de la costa en l'actualitat, organitzacions ecologistes com Arco Iris, Greenpeace o Ecologistas en Acción fan al·lusió als efectes que no es poden percebre tan fàcilment, com l'afectació en la cadena tròfica o en invertebrats i, tot i que veuen recuperació, dubten que sigui íntegrament.
"Des de l'inici de la catàstrofe del Prestige, més de 23.000 aus van ser recollides mortes, però, donada l'àmplia extensió geogràfica de la contaminació i el llarg període de temps, la mortalitat total s'estima que va poder afectar de 250.000 a 300.000 aus", assenyala, al seu torn, WWF España.
"A dia d'avui encara continuen apareixent periòdicament taques de quitrà identificades com a procedents de l'abocament del Prestige", ha assegurat l'associació ecologista Adega, que, a través d'un comunicat, ha qualificat de "preocupant" la "tendència a abordar la qüestió de la protecció dels oceans a cop de sinistre".
POSSIBILITAT D'UN ALTRE PRESTIGE
En aquest sentit, experts nàutics i organitzacions ecologistes veuen avançaments en seguretat marítima amb relació a fa 20 anys com la dotació de mitjans. No obstant això, coincideixen que en calen més i apunten, entre les demandes, un pla de contingència o l'ús de mitjans militars, al costat dels civils, per al control del mar, com planteja el president de l'Associación de Titulados Náutico-Pesqueros (Aetinape), José Manuel Muñiz, que lamenta que no hi hagi una "política marítima d'Estat".
Per la seva banda, José María Arrojo, delegat a Galícia del Col·legi Oficial de la Marina Mercant Espanyola, incideix en el "gran esforç econòmic per dotar la costa espanyola i, especialment, la de Galícia, de mitjans tècnics i humans per prevenir una catàstrofe d'aquestes dimensions", però reconeix que és "difícil" estar "100% preparats" per evitar-ne una altra.
"Es podria repetir", alerta Greenpeace en línia amb el manifestat per les altres organitzacions ecologistes pel nombre de vaixells amb mercaderia perillosa que passen per la costa gallega. "És evident que es pot repetir, pel corredor de Fisterra passen uns 40.000 vaixells l'any, un terç amb mercaderies perilloses", assegura Manoel Santos, coordinador a Galícia.
Des de Nunca Máis, i amb motiu de la presentació aquest diumenge a Pontevedra del documental '20 años de dignidad', s'apuntava al risc, al seu parer, existent encara d'un altre sinistre com el Prestige.
També van apostar per baixar al derelicte del vaixell, després de la decisió d'allunyar-lo i el seu posterior enfonsament. Ho han fet amb referència a les "1.100 tones de fuel al derelicte" i el possible segellat de fuites. Mentrestant, sobre el que es va recollir, Adega afirma que "unes 10.000 tones encara estan sense tractament, emmagatzemades en una antiga bassa de pluvials".
ALLUNYAMENT DEL VAIXELL
Respecte de la gestió en el seu moment i la decisió d'allunyar el vaixell, que totes les organitzacions ecologistes consultades rebutgen, José María Arrojo apunta que "en tots els sinistres, i quan cal prendre decisions, es poden cometre errors, però avaluar-los una vegada passat el sinistre és pràcticament impossible".
Amb tot, considera que potser "en comptes d'allunyar el buc, caldria haver-lo intentat situar en una zona protegida". "A Galícia hi ha diverses zones de refugi que ja s'han utilitzat en alguna ocasió", recorda.
DEMANDES
Qüestionats sobre les actuacions que queden per fer, Greenpeace o Arco Iris apunten a la necessitat d'un pla de contingència. El representant d'Arco Iris, Francisco Lueiro, remarca que els vaixells com el Prestige, amb monocasc, ja no naveguen per la costa gallega. "Era un vaixell vell, mai no hauria d'haver navegat, estava destinat al desballestament", recorda.
Tot i que veu "difícil" que torni a passar el que va passar amb el Prestige "pel tipus de vaixell" que era, insisteix en la necessitat d'un pla de contingència nacional per gestionar una altra catàstrofe marítima, si es produís.
"Cal un protocol clar", afegeix, al seu torn, Cristóbal López, portaveu d'Ecologistas en Acción. També insisteix que per la costa gallega passen petroliers químics.
PLET JUDICIAL
I en matèria judicial, advocats que van participar en la causa esperen que s'hagi après alguna cosa, mentre que mostren els seus dubtes quant a la possibilitat que arribi a bon terme el plet que Espanya manté amb l'asseguradora del buc per 855 milions de l'assegurança. "Es juga en camp britànic", resum per argumentar que això dificulta una decisió favorable als interessos judicials per la legislació en aquest país.
Ressalten, mentrestant, el que el Tribunal Suprem va revocar l'absolució del capità del petrolier, Apostolos Mangouras, al qual van condemnar per delicte contra el medi ambient, fet que va obrir la porta a l'armadora i l'asseguradora d'assumir els danys de la marea negra.
Fora de l'àmbit judicial continuen existint veus que consideren que no es va asseure tots els responsables en el banc dels acusats, ja que només hi havia, per part de l'Administració central, el llavors director general de la Marina Mercant, José Luis López Sors.
