Publicat 26/12/2023 10:15

Portaveu de la CEE sobre l'amnistia: "Si no respectem l'imperi de la llei l'alternativa és la tirania"

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Francisco César García Magán, durant una entrevista per a Europa Press, a 20 de desembre de 2023, a Madrid (Espanya).
Diego Radamés - Europa Press

Sobre el pacte PSOE-Bildu a Pamplona: "Les víctimes de terrorisme mereixen el mateix respecte que les d'abusos"

MADRID, 26 des. (EUROPA PRESS) -

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Francisco César García Magán, ha afirmat que si no es respecta "l'imperi de la llei, l'alternativa és la tirania, sigui de dretes o d'esquerres", en ser preguntat sobre la llei d'Amnistia.

"Si no respectem l'imperi de la llei, l'alternativa a l'Estat de dret, a l'imperi de la llei, és la tirania, sigui de dretes o d'esquerres", ha dit en una entrevista concedida a Europa Press.

També ha subratllat que cal "respectar escrupolosament l'autonomia del poder judicial i la llibertat dels jutges, perquè és un dels principis fonamentals de la democràcia".

"Quan hi ha poders que envaeixen les competències d'un altre poder, l'edifici democràtic trontolla i hi ha el risc de caure en una autocràcia", ha precisat.

Ha defensat la "separació de poders" i ha advertit que "als països on els jutges perden aquesta llibertat" s'observen "els experiments sociopolítics".

S'ha remès a un comunicat de la CEE en què els prelats instaven a un diàleg "social, a evitar posicions inflexives i excloents" i en què deien que "tot havia de fer-se dins del respecte a les lleis i a l'ordenament jurídic de l'Estat".

Sobre si li preocupa en concret que el Govern espanyol hagi canviat d'opinió sobre l'amnistia, ha precisat que "el Govern diu el que diu" i "els ciutadans tenen dret a tenir la seva opinió i tenen dret a treure les seves conclusions".

PAMPLONA

Quant a si la CEE veu objeccions ètiques al fet que el PSOE recolzi el candidat d'EH Bildu a l'alcaldia de Pamplona, ha contestat: "Les víctimes del terrorisme no són una xifra, són casos amb nom i cognoms, i el mateix respecte mereixen aquestes víctimes del terrorisme que les víctimes dels abusos sexuals".

El secretari general dels bisbes ha dit que "caldrà veure quins eren els compromisos del partit del govern i ara aquest canvi de posició".

Per a ell, "les institucions han de buscar el bé comú, la integració", i en aquest tema "hi ha moltes ferides obertes d'un passat encara relativament recent".

Ha recordat que la setmana passada va ser "l'aniversari d'una víctima del terrorisme d'ETA, que va ser el president del govern d'aleshores, l'almirall Luis Carrero Blanco", i ha demanat ser "molt curosos amb el dolor de les persones i el dolor de la societat".

FISCALITAT I ESGLÉSIA

Quant a les converses entre l'Església i el Govern espanyol en matèria fiscal, ha dit que, després de l'acord d'enguany pel qual l'Església renunciava a l'exempció de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), "el règim fiscal de l'Església està equiparat a les entitats sense ànim de lucre, a les ONG, a institucions, a federacions esportives, a fundacions de partits". "Estem en el mateix nivell", ha dit.

Ha afegit que sobre l'IBI també estan "protegits en aquest àmbit" perquè, si es posés "un gravamen només per a l'Església" i no per als altres àmbits, es cauria en "un principi d'exclusió de l'Església, de discriminació".

En aquest sentit, no s'ha mostrat preocupat perquè el Govern de coalició PSOE-Sumar pugui afectar l'Església: "Prou tirar d'hemeroteca. Quan un partit, abans d'arribar al Govern, en la campanya electoral i en les previsions moltes vegades ha fet bandera o ha parlat de certs temes, després, arribant al Govern, això que es va dir en campanya electoral, després de facto no s'ha arribat a fer".

Preguntat per una decisió recent de la justícia de la UE que avala que una administració pública pugui prohibir als seus empleats l'ús visible de símbols religiosos, ha defensat el "dret fonamental de llibertat religiosa", que "no es limita només al fet que hom a l'Església, a la Mesquita o a la Sinagoga pugui anar diumenge, divendres o dissabte, segons el cas, a resar i hi vagi pacíficament i que no et detinguin l'entrada o a la sortida", sinó que també garanteix "el dret a estar a la plaça pública".

En aquest sentit, el bisbe ha insistit en el dret a "la presència de signes religiosos", a "fer una processó de Setmana Santa o anar de Romiatge a un santuari de la Verge, com altres grups socials tenen dret a manifestar-se, a expressar-se en la via pública", sempre que es compleixi amb l'ordre públic.

DRET A RESAR TAMBÉ A LA PLAÇA PÚBLICA

Sobre resar el rosari davant la seu del PSOE a Madrid, ha contestat que "hom no té només dret a resar aquí, a casa seva o a l'Església, sinó, per descomptat, pacíficament i sense agredir ningú i sense que ningú t'agredeixi, té dret a resar també a la plaça pública, amb el respecte a les normes administratives".

García Magán ha mostrat preocupació per pintades antisemites arran de la guerra entre Israel i Hamás: "Em preocupa, ara, arran de la trista situació que tenim a Terra Santa, que hagin aparegut pintades a sinagogues o botigues o habitatges on viuen persones que són de religió jueva. Perquè això, i precisament a Europa, és molt greu i és treure fantasmes del passat que hem de mantenir sempre enterrats".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés