La UE ha contactat amb els creadors del model per estudiar aplicacions
BARCELONA, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi pilot ha conclòs que no s'evidencia un patró discursiu discriminatori consistent i generalitzat en el discurs polític català analitzat, encara que si que han trobat casos en els quals es representa la immigració de forma negativa o que no es té com a interlocutor, segons han conclòs dos investigadors de l'Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Es tracta dels primers resultats d'un marc analític dissenyat per detectar i monitoritzar el discurs polític discriminatori sobre la immigració, i que han implementat en un estudi pilot a Catalunya, entre el 2007 i el 2012, ha publicat la revista 'Discourse & Society'.
A Catalunya, l'anàlisi ha mostrat que el discurs polític no sempre es dirigeix al conjunt de la població, sinó només als ciutadans "nacionals", i s'observen polaritzacions entre aquests i els immigrants, ha explicat la UPF en un comunicat aquest dijous.
Aquest primer estudi pilot s'ha basat en un total de 66 fonts documentals, entre programes i campanyes electorals --dels comicis municipals de maig del 2007 i el 2011, i els autonòmics del 2010 i el 2012-- i activitats plenàries.
També ha analitzat entrevistes amb polítics de sis partits diferents: CiU, ERC, ICV-EUiA, PP, PSC i PxC --Plataforma per Catalunya, que han qualificat com un dels primers partits polítics anti-immigració d'Espanya--.
També ha detectat algunes estratègies que representen de manera negativa la immigració, sobretot com una amenaça o una càrrega per a la societat d'acolliment, i també una tendència discriminatòria implícita en el discurs nacionalista que prioritza la pròpia identitat, la cultura i la nació en la major part del discurs, però desconeixen si es fa de manera intencionada o inconscient.
CIÈNCIA POLÍTICA
"El Consell d'Europa ja s'ha posat en contacte amb nosaltres per estudiar potencials aplicacions en la UE basades en aquest model", ha explicat Ricard Zapata-Barrero, autor de l'estudi conjuntament amb Gema Rubio-Carbonero, docents de Ciències Polítiques i Socials i investigadors de la UPF.
La recerca, del Grup de recerca interdisciplinari en immigració (Gritim-UPF), ha combinat la ciència política, la psicologia social i els estudis del discurs crític per interpretar la construcció del discurs discriminatori.
IMPACTE SOCIAL
L'estudi cerca produir un impacte social i polític, que serveixi com a eina per identificar i quantificar el discurs polític discriminatori, i donar recursos conceptuals per controlar la conducta discursiva dels partits polítics.
També té com a objectiu establir un marc conceptual que podria ser aplicable en altres contextos, en països i entorns polítics diferents.
Per analitzar si un discurs polític és discriminatori (o no), utilitza 12 nivells o normes, que es reparteixen entre tres etapes: certificar si el discurs polític és discriminatori de manera sistemàtica; en cas que ho sigui, fer la quantificació, i avaluar la forma en què es legitima o justifica aquest discurs.
