MADRID 10 abr. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Interior ha informat aquest dimarts que la Policia Nacional, en col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), ha destapat un frau de 15.779.320 euros a Almeria, Barcelona, Càceres, Cadis, Granada, Huelva, Las Palmas, Lugo, Madrid, Màlaga, Navarra, Sevilla, Toledo i València, i que han estat identificades 43 persones com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social.
En un comunicat, Interior ha anunciat que la investigació es va iniciar a la fi de l'any 2016 quan van ser remeses diferents denúncies per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social a la Secció d'Investigació de la Seguretat Social de la Policia Nacional.
Els investigats han resultat ser principalment els responsables de les mercantils, però també els seus testaferros, alguns d'ells treballadors que figuraven en connivència o familiars dels primers.
Entre els arrestats es troba un empresari que va ser nomenat dipositari dels béns embargats pels deutes que mantenia amb la TGSS, que superaven els 120.000 euros i estaven dipositats en l'establiment hostaler de la seva propietat.
Segons Interior per evitar les responsabilitats penals va decidir efectuar fins a tres denúncies davant la Policia en les quals narrava una sèrie de furts i robatoris en el seu establiment, i que coincidien amb les dates de les notificacions de la TGSS i de tots els béns que ja figuraven embargats per aquest mateix organisme.
DIFERENTS FORMES D'ACTUACIÓ
Interior ha informat que, amb la finalitat d'eludir el pagament de les quantitats degudes i frustrar les legítimes aspiracions de cobrament de la Tresoreria, les empreses defraudadores utilitzaven diferents procediments com la creació successiva de societats mercantils a les quals es va transferint l'activitat que venia desenvolupant la deutora, així com els elements patrimonials d'aquella.
Un altre dels mètodes d'actuació que duien a terme era, mitjançant el denominat 'Grup d'empreses', la creació d'una empresa principal que ostentava el patrimoni al costat d'altres --descapitalitzades-- que complementaven l'activitat d'aquella.
Així mateix la creació d'entramats empresarials en els quals l'activitat empresarial apareix en una o una altra mercantil segons convingui és un altre dels sistemes emprats a aquest efecte.
D'igual manera les successives transmissions de la titularitat dels béns que passaven d'una raó social a una altra o fins i tot a empresaris individuals, impedint o dificultant la localització i trava dels mateixos, i en alguns casos, el traspàs dels béns una vegada requerit el seu embargament, són igualment utilitzats per defraudar.
L'ocultació de béns als Organismes competents de la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb la finalitat d'eludir el pagament del deute generat, i l'entorpiment de la tasca recaptatòria dels esmentats Organismes de la TGSS, constitueix una altra forma de defraudació.
