Actualitzat 08/02/2014 10:50

La policia detecta un auge de la prostitució xinesa a pisos clandestins de Barcelona

La majoria de pisos segueixen sent d'espanyols que exploten a europees de l'est

BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -

La Policia Nacional ha detectat que la prostitució xinesa ha experimentat als últims anys un important auge especialment a pisos clandestins de Barcelona, on estan i han estat explotades entre 150 i 250 dones d'aquesta nacionalitat en un centenar de pisos controlats per xinesos.

Tot i això, dos terços dels 300 pisos comptabilitzats per la policia a la capital catalana segueix estant sota el control d'espanyols que exploten dones d'Europa de l'Est, però el percentatge de pisos xinesos ha anat en augment els últims anys.

Així ho ha explicat a una entrevista d'Europa Press l'inspector en cap de la Secció 1a de la Unitat Central contra les Xarxes d'Immigració i Falsedats Documentals (Ucrif), Alí Mohamed, que dirigeix un grup de 50 policies dedicat a la lluita contra l'explotació sexual a Catalunya.

De fet, malgrat que sempre han existit els pisos on s'exerceix la prostitució, actualment la xifra d'aquests bordells ha anat creixent i ja supera el nivell dels clubs d'alterni clàssics, que també són uns 300 actualment a Barcelona, i les meretrius són sobretot d'Europa de l'Est, Nigèria i la Xina.

L'inspector ha assegurat que, en general, "l'activitat de les bandes dedicades al tràfic de dones ha anat en augment els últims anys", però el que ha canviat són les nacionalitats, perquè si abans eren majoritàriament de Sud-amèrica, ara dos terços de les víctimes potencials són de Romania, Bulgària, Ucraïna i Rússia, les d'Àfrica es mantenen i en canvi les víctimes xineses han augmentat.

L'augment els últims anys de la prostitució xinesa, que era gairebé inexistent fa uns sis o set anys, s'explica perquè les organitzacions del país asiàtic "trenquen el mercat amb preus més assequibles, més barats".

DEL FINAL FELIÇ ALS PISOS

"El flux migratori de ciutadans xinesos abans era bàsicament per explotar-los en tallers tèxtils, després es va desplaçar a les perruqueries amb final feliç i ara se centra en l'explotació sexual en pisos", ha explicat l'inspector.

Sospiten que els qui dirigeixen aquests pisos són estructures mafioses establertes a la Xina i que tenen a Barcelona el lloctinents i controladors que moltes vegades ni es coneixen quants n'hi ha ja que cadascun té un rol molt determinat, el que dificulta les investigacions perquè es tracta d'estructures "molt opaques".

A més, és molt difícil que les dones denunciïn i segueixin endavant amb un procés judicial perquè moltes vegades no són conscients que estan i han estat sotmeses per una estructura mafiosa, ja que al seu país ja han estat obligades a prostituir-se des que eren menors.

De fet, una vegada a Europa, moltes d'aquestes dones se senten agraïdes amb les persones que les han portat, i això va acompanyat que les mesures de control són menys dures que a la Xina: "Són submises, assumeixen el seu paper i en molts casos estan agraïdes per haver-les portat a Espanya", ha resumit Mohamed.

VIOLÈNCIA

"La violència i les mesures de control que exerceixen les organitzacions depèn del caràcter dels individus i si la víctima és submisa a les directrius que li marquen", ha detallat l'inspector, que assegura que solen ser més agressius els proxenetes romanesos.

Tot i això, ha advertit que als pisos amb dones xineses, malgrat que "sembli que hi ha una pau absoluta en aquest lloc, no és cert, segueix existint una explotació sobre la dona, unes condicions lamentables perquè no té la llibertat per decidir sobre la seva vida".

En aquest sentit, ha explicat que totes les víctimes que detecten a les inspeccions i operacions policials informen a les possibles víctimes que poden sol·licitar l'ajuda de les autoritats, dins del Pla Policial Contra la Tracta d'Éssers Humans amb fins d'explotació.

Així, l'últim any es va detectar dins d'aquest pla unes 12.000 dones víctimes potencials de l'explotació sexual, de les quals a Catalunya van ser unes 1.000.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés