MADRID 5 des. (EUROPA PRESS) -
Agents de la Policia Nacional busquen des de primera hora d'aquest dimarts dades del referèndum il·legal de l'1 d'octubre a la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'organisme al qual va encarregar que digitalitzés i actualitzés el cens Josep Maria Jové, ex-secretari general de la Conselleria de Vicepresidència i Economia, i 'número dos' d'Oriol Junqueras.
L'encàrrec es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat (Dogc) el 18 de setembre, dos dies abans que 14 alts càrrecs de l'Administració catalana (entre ells Jové) fossin detinguts en l'operatiu de la Guàrdia Civil contra el nucli dur que preparava l'1-O, també per ordre del titular del Jutjat 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer.
Després de la detenció de Jové, fonts de l'Idecast (òrgan estadístic dependent de la Conselleria d'Economia i Hisenda) van assenyalar que l'encàrrec amb la signatura del número dos d'Junqueras "no tenia res a veure amb el referèndum".
Se cenyia, segons van explicar a Europa Press, a la delimitació territorial de les seccions censales, que són unitats geogràfiques d'un màxim de 2.000 habitants que serveixen per a l'elaboració de censos electorals però també per a moltes altres utilitats, com per exemple la planificació del transport públic.
Aquest dimarts, el jutge Ramírez Sunyer ha autoritzat l'accés a l'Idescat per procedir al bolcat d'informació i provar de recaptar més dades sobre com es van obtenir les dades personals de ciutadans, segons confirmen a Europa Press fonts policials.
D'aquesta forma, es reactiva la investigació sobre les gestions al marge de la llei del Govern de l'expresident Carles Puigdemont per celebrar el referèndum, malgrat les prohibicions judicials.
Hores abans d'obrir-se els col·legis electorals l'1-O, el llavors portaveu de la Generalitat, Jordi Turull, va anunciar per sorpresa que s'havia habilitat un cens universal per facilitar la votació davant la previsible actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat, a les quals el TSJC havia ordenat que auxiliessin els Mossos d'Esquadra per impedir el referèndum.
Des de llavors, la Guàrdia Civil ha recaptat a instàncies judicials proves que vindrien a acreditar, com ha sostingut en diverses ocasions el Govern central i el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, que l'1-O no va haver-hi referèndum perquè no va existir un cens complint els requisits legals, ni tampoc "cap tipus de recompte".
CESICAT, CTTI I UNIPOST
Amb aquesta finalitat, agents de l'Institut Armat van acudir abans de l'1-O a les seus del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI), uns altres dels organismes claus en els plans de la Generalitat, per bloquejar els serveis informàtics.
El passat 9 d'octubre, fonts de la investigació informaven que els experts informàtics de la Guàrdia Civil estaven convençuts que les seves 48 hores de "activitat frenètica" des del dissabte al diumenge dia 1 havien impedit que la Generalitat de Catalunya disposés de "cap tipus de recompte ni verificació" que pogués legitimar els resultats, com va tractar de fer la nit de l'1-O el Govern.
El 19 de setembre, un dia abans de la detenció de Jové, la Guàrdia Civil va intervenir en diferents seus de l'empresa Unipost més de 45.000 certificats de notificació tancats, disposats per ciutats i poblacions de Catalunya, per a la seva remissió a ciutadans en el procés de muntatge del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional.
El registre va ser pel Jutjat Nombre 3 de Terrassa, en funcions de guàrdia, i el Ministeri de l'Interior va destacar que s'havia aconseguit intervenir gran part de les comunicacions oficials necessàries per a la formació de les taules electorals.
