La poetessa Marta Pessarrodona, 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

AMP.- La poeta Marta Pessarrodona, 51 Premi d'Honor dels Lletres Catalans
EUROPA PRESS
Publicat 5/3/2019 15:26:57CET

És la màxima introductora de Virginia Woolf en la cultura catalana

BARCELONA, 5 Març (EUROPA PRESS) -

La poetessa, assagista, traductora, narradora, editora i crítica literària Marta Pessarrodona s'ha alçat aquest dimarts com la guanyadora del 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, "per ser una de les intel·lectuals amb més prestigi del país", ha anunciat aquest dimarts el vicepresident Marcel Mauri.

El jurat, que ha atorgat el premi per unanimitat, ha destacat el diàleg "constant i fructífer" de Pessarrodona entre la poesia catalana i la resta d'Europa, sobretot de l'àmbit anglosaxó a través de Virgina Woolf, de qui n'ha estat la màxima introductora en la cultura catalana.

Els primers poemes de Pessarrodona van veure la llum el 1968 amb la selecció 'Primers dies de 1968', i després amb nombrosos poemaris com 'Setembre 30' (1969) prologat per Gabriel Ferrater, així com biografies d'autores destacades com Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda i Caterina Albert.

"Concebo la poesia com un exercici de la ment", deia la poetessa a Montserrat Roig, i aquest dimarts ha evidenciat que Catalunya és un territori de poesia, que posseeix històricament autors extraordinaris.

Sobre la recepció del premi, ha dit: "Ha estat una sorpresa molt agradable, però preferiria que fos en una situació normal", i ha criticat d'injusta la realitat que el president de l'entitat, Jordi Cuixart, faci més de 500 dies que està tancat en una presó.

51 ANYS DEL SEU PRIMER LLIBRE

El guardó a Pessarrodona (Terrassa, Barcelona, 1941), que serà lliurat en una cerimònia el dilluns 3 de juny al Palau de la Música Catalana, arriba quan l'autora compleix 51 anys de la publicació del seu primer llibre.

Amb el premi a l'autora, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes suma sis dones en la recepció del premi, amb un clar "dèficit de dones", que ha admès Mauri.

De fet, Pessarrodona s'havia queixat en el passat des de les pàgines del setmanari català 'El Temps' sobre la falta de dones en la llista de literats reconeguts --"fa anys que em queixava, però ara un se'n cansa"--, i ha demanat que els noms de la cultura ocupin els espais urbans de la ciutat.

Després d'encomiar que l'estació de tren de Màlaga porti el nom de María Zambrano i que una estació de Metro es digui Victoria Kent, ha posat damunt de la taula la possibilitat que l'Estació de Sants es pugui dir també Mercè Rodoreda.

S'ha definit com una "dona amb molta sort" en la vida, que ha pogut conèixer totes les persones vives que li han interessat: des de Doris Lessing a Victoria Kent, passant per Mercè Rodoreda.

CAPACITAT D'ADMIRACIÓ

Als sis anys sabia que volia ser escriptora, i als 10 aspirava a convertir-se en Federico García Lorca i, encara que ha estat molt crítica històricament amb els de la seva generació, ara admet que tenien una virtut: "Érem capaços d'admirar".

"T'ho passes bé admirant, admirar és voler", ha defensat la poetessa que ara es troba immersa en la redacció de dues obres: 'Variacions profanes' i 'Admiracions'.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.