LLEIDA, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
La població estrangera resident a Catalunya, que es va multiplicar per cinc entre 2000 i 2008, s'ha mantingut força estable fins a l'actualitat tot i la crisi econòmica i l'atur, segons un estudi de la Cátedra Repsol de Competitividad i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL).
Les dades estadístiques contradiuen algunes previsions, perquè malgrat la falta de feina, els retorns als països d'origen han estat testimonials, sosté l'estudi, ha informat aquest dimecres la UdL en un comunicat.
Si fa 13 anys els ciutadans d'origen forà representaven un 2,9% dels padrons, ara aquesta xifra ha pujat fins al 15,3% (1.154.477 persones) tot i que, des del 2010 s'ha registrat un lleuger descens que la investigació de la UdL atribueix en part a les nacionalitzacions.
Els marroquins són el primer contingent d'estrangers a Catalunya, on representen el 20,4% dels estrangers, el segon és el dels romanesos i el tercer és el de ciutadans del Regne Unit.
L'estudi de la Càtedra Repsol també revela que la distribució de la població estrangera segons la seva procedència mostra diferències importants per comarques.
El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les úniques comarques on els llatinoamericans són majoria mentre a la resta de Catalunya, ho són els ciutadans d'origen africà i europeu.
Els africans tenen major presència a les comarques més poblades com el Gironès (9,2%), el Baix Empordà (9,1%) i Osona (8,5%); en canvi, els europeus es concentren a les menys poblades: Segarra (15,7%), Montsià (14,2%), Alt Empordà (12,4%) Terra Alta (11,4%) i Baix Ebre (11,3%).
A nivell municipal, Guissona té la major presència d'estrangers de tot Catalunya, un 50,6% de la població segons les dades del 2012, que són les últimes disponibles en la Idescat, un percentatge atribuïble a l'elevada contractació de la Corporació Alimentaria Guissona (CAG).
A Guissona la segueixen Castelló d'Empúries (Girona), amb 50,1%, i Salt (Girona), amb un 42,5%.
Només hi ha 13 municipis sense estrangers en el padró, tots ells de menys de 300 habitants i dels quals set estan a Barcelona: Sant Julià de Cerdanyola, Santa Cecília de Voltregà, Castellar del Riu, Montclar, Sant Agustí de Lluçanès, Gisclareny i Sant Jaume de Frontanyà.
Altres cinc són de Lleida: Llobera, Castellar de la Ribera, Fulleda, Montornès de Segarra, Tiurana i un, a Tarragona: Savallà del Comtat.
LLEIDA, ASPECTES ÚNICS
La distribució de la població estrangera a les comarques Lleida presenta aspectes únics en el context català i espanyol, segons els autors de l'estudi, que destaquen que els residents originaris d'Àfrica i Europa representen el 83,9% de la població estrangera, una xifra clarament superior a la catalana (59,2%) i a l'espanyola (67%).
Dues nacionalitats, marroquins i romanesos, sumen gairebé el 50% dels estrangers de la província respecte del 30% de Catalunya i el 29% de l'Estat.
Els africans destaquen en capitals de comarca com Cervera, Tàrrega i Solsona (Solsonès), i segons els experts com més petita és l'àrea, les concentracions de determinats grups tendeixen a ser més grans.
L'informe constata una elevada presència a Lleida de nacionalitats poc presents a Espanya, ja que per exemple acull l'11% dels egipcis i una xifra semblant dels guineans de tot l'Estat.
En termes generals, l'entorn de l'eix de l'autovia A-2 concentra els valors més alts de població immigrant, especialment a la ciutat de Lleida (29.887 persones censades) i a Mollerussa (4.349).
