BARCELONA, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
Plataforma per la Llengua ha criticat un increment de casos de "discriminació lingüística a pacients a centres de salut catalans, que són sistemtics i no s'investiguen", i ha demanat a la Conselleria de Salut de la Generalitat cursos obligatoris per als treballadors.
Fonts de l'entitat han explicat a Europa Press que en els primers nou mesos del 2019 han rebut 26 queixes sobre aquesta qüestió, les mateixes que van rebre durant tot l'any passat, i per sobre de les 16 que van rebre el 2017.
Han afirmat que, més enll de les dades, els ha alertat la gravetat de les queixes, amb "persones vexades o que han de recórrer a un altre centre", i fins i tot un cas en el qual el mateix hospital reconeix que no compleix la llei.
En un comunicat, la Plataforma ha afirmat que va rebre la queixa d'una pacient de l'Hospital de Figueres (Girona) que assegura que, quan va parlar en catal, un metge li va dir: "Fa cinc anys que treballo aquí i no n'he aprs, em quedaré aquí i no en penso aprendre", i posteriorment la va acusar de racista.
També recullen una queixa d'un pacient de l'Hospital de Mataró (Barcelona) que assegura que a urgncies tan sols un de quatre sanitaris se li havia adreat en catal i que a les ofertes de feina del Consorci Sanitari del Maresme, no apareix aquesta llengua com a requisit.
"DIFICULTATS INTERPRETATIVES"
El pacient l'hi va comunicar en una carta, a la qual el centre va respondre que hi ha "dificultats interpretatives tant de la normativa com de les sentncies", per que est revisant els processos de selecció, segons ha citat la Plataforma.
Entre els casos, figura el d'un home de Valldoreix (Barcelona) a qui "se li va denegar l'atenció" quan no va voler parlar en castell, i el d'una dona que va assistir al CAP de les Corts de Barcelona amb la seva filla amb discapacitat psíquica, que tan sols parla catal, i a qui una metgessa resident li va dir que no la podia atendre, que la mare fes de traductora i l'Institut Catal de la Salut (ICS) encara no ha respost la seva queixa.
L'entitat ha assegurat que el dret d'opció lingüística suposa que els ciutadans poden adrear-se a l'Administració en la llengua oficial que desitgin sense que se'ls pugui denegar el servei, i que tenen dret que els treballadors de la Generalitat els parlin en aquesta mateixa llengua.
Ha afegit que hi ha una sentncia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ho reconeix, i que també fa costat la llei de política lingüística i un decret sobre el personal de l'Administració catalana.
