Demana més finançament per a la CCMA i l'audiovisual català, entre d'altres mesures
BARCELONA, 21 gen. (EUROPA PRESS) -
La Plataforma per la Llengua ha impulsat un decàleg d'iniciatives i propostes per a l'audiovisual de Catalunya que pretén que les formacions polítiques es comprometin a garantir una presència més elevada del català en el sector audiovisual, fet que consideren "imprescindible per al ple desenvolupament" de la cultura catalana, en una iniciativa que compta amb el suport de l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, entre d'altres entitats.
Ho han explicat en una roda de premsa aquest dijous la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, l'exconseller de Cultura de la Generalitat Joan Manuel Tresserras, i el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant.
Plana ha alertat durant la seva intervenció sobre la situació de la llengua catalana, que considera particularment greu el cas dels joves --ha dit que tan sols el 19,6% de la població barcelonina d'entre 15 i 29 anys utilitza avui dia el català com la llengua habitual, mentre que el 2013 era el 30%--, i en aquest sentit considera l'audiovisual com un sector "estratègic" per acostar-se als joves.
També ha remarcat que en el decàleg demanen una llei de cinema actualitzada, però ha dit que almenys ara per ara "voldrien fer complir la que ja tenen", que determina que la quota de cinema en català que s'exhibeix a les sales ha de ser del 50% --una quota que el Tribunal Constitucional va reduir al 25%--, malgrat que el 2018 aquest percentatge va ser del 2,1%, segons ha dit.
Així mateix, considera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) està infrafinançada --demanen que la inversió sigui equivalent a 60 euros per habitant, en relació amb els 32 que han explicat que és ara--, com també l'acostament de l'audiovisual a tots els territoris de parla catalana: "Cal recordar que tenim un mercat potencial de 10 milions de persones", ha dit.
L'exconseller Tresserras ha dit que no hi ha "projecte polític valorat que no consideri l'adaptació a l'era digital com una qüestió cabdal", i considera que a Catalunya no s'ha estat prou atent a la rellevància de l'audiovisual ni al que el seu parer és una descapitalització en el sistema d'informació, comunicació, educació i cultura.
TV3 I ELS PRESSUPOSTOS
Passola ha dit que se sent indignada i avergonyida per la situació de la llengua catalana --la quota de cinema produït en català ha passat del 7% al 0,3% en deu anys, segons ha explicat-- i ha dit que el decàleg per ella es resumeix en dues idees principals: "Cal resoldre el tema de TV3 i cal resoldre el tema dels pressupostos", ha dit.
Considera que TV3 ja no funciona com "un motor de normalització lingüística", i que l'audiovisual català no està prou finançat.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
Així mateix, Rutllant ha destacat el paper que al seu parer ha de tenir el desenvolupament de la indústria de l'audiovisual en català: "Si hi ha indústria, hi haurà contingut en català", ha dit.
En aquest sentit, destaca dues iniciatives del decàleg: crear un parc audiovisual on "es puguin fer produccions de gran nivell", com també un parc tecnològic perquè la indústria sigui més competitiva en les noves tecnologies.
LA RESPOSTA DELS PARTITS POLÍTICS
Quan se'ls ha preguntat per la resposta que han obtingut fins ara dels partits polítics, Plana ha respost que els partits que al seu parer "són de tradició democràtica", la resposta ha estat positiva, excepte el PSC que encara no s'ha decidit.
Tresserras ha tancat l'acte dient que tot i que el decàleg presenti una llista de problemes i sigui un crit d'alerta, també "hi ha la possibilitat de revertir les coses si s'assoleixen consensos polítics amplis".
