BARCELONA, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
La xarxa d'atenció a la salut mental de Girona ha aconseguit una de les taxes més baixes de reingrés hospitalari d'Europa, al situar-la en un 18% dels casos respecte del 40% de mitjana, segons les dades del projecte Refinement que ha presentat aquest dijous a Barcelona el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz.
En una atenció als mitjans, Ruiz ha destacat que el resultat es deu sobretot a la "continuïtat assistencial" que ha aconseguit el sistema a Girona, a l'integrar l'atenció primària i hospitalària en el seguiment dels pacients, i que representa un seguiment del 90% respecte del 57% de mitjana.
L'estudi Refinement, que ha comparat l'atenció a la salut mental en nou regions d'Europa --Itàlia, el Regne Unit, Finlàndia, Àustria, França, Estònia, Romania, Noruega i Espanya--, situa Girona com un "referent europeu" per la seva eficiència en l'atenció d'aquestes patologies, després d'analitzar finançament, qualitat del sistema i resultats.
El conseller, que ha recordat que els trastorns mentals representen el 9,3% del pressupost sanitari català --al voltant de 771 milions d'euros--, ha destacat encara que els resultats finals no han de veure amb com es finança la salut.
En el conjunt de països analitzats, tant Girona com Hampshire (Anglaterra) i Verona (Itàlia) són els que tenen una disponibilitat més alta de serveis i places, per tant basats en l'existència de recursos pròxims a la població, si bé són Girona i Verona els que tenen més eficiència per fer un millor seguiment dels seus pacients.
Alhora, l'interval de temps entre la primera visita a un centre de salut mental després de l'alta hospitalària és dels més baixos, ja que el 70% dels pacients no tarden més d'un mes, respecte del 30% de països com Noruega o Àustria.
Boi Ruiz ha insistit en la utilitat d'oferir dades objectives per poder valorar les polítiques sanitàries en la seva justa mesura, malgrat el "risc" que la transparència generi tensions, perquè d'aquesta manera es fomenta la competitivitat entre centres, que se senten impulsats a fer-ho millor.
El conseller ha descartat que el model de Girona, que pivota sobre l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), hagi d'estendre's al conjunt de Catalunya, tot i que ha defensat que les dades d'aquesta regió sí poden actuar com a "tractor" de la resta de zones per acostar-se a l'excel·lència.
De fet, ha recordat que la salut mental i les addiccions són la primera causa del món per no fer vida normal, i ha assegurat que l'augment en els diagnòstics a Catalunya --el 2011 van ser atesos a la xarxa de centres 54.000 menors, un 29% més que el 2007--, es deu en gran mesura a un augment dels diagnòstics per una millor detecció dels casos.
CODI SUÏCIDI
Ruiz ha assegurat que la intenció de fer plans pilots sobre temàtiques concretes respon a la necessitat d'obtenir dades objectives abans de decidir si una mesura és extensible al conjunt del sistema, i ha posat com a exemple el seguiment dels suïcidis a la ciutat de Sabadell (Barcelona).
Segons les xifres que maneja, la taxa de suïcidis a Sabadell s'ha reduït del 8,31 per 100.000 habitants del 2008 al 4,8 el 2011, pel que ha ratificat que el 2014 s'implantarà un Codi Suïcidi a tot Catalunya.
