Publicat 07/03/2020 11:33CET

La pintura avantguardista catalana del 40 al 75, reunida en un llibre "panoràmic"

Esther Boix. VEGAP. Barcelona, 2019. Fotografia: Lluís Echevarría. 'Suburbi O Poblenou'.
ESTHER BOIX/ENCICLOPÈDIA CATALANA - Archivo

Recopila l'obra de 83 pintors que van reprendre l'avantguarda després de la Guerra Civil

BARCELONA, 7 mar� (EUROPA PRESS) -

El llibre "panoràmic" 'Pintura Catalana. Segones avantguardes' (Enciclopèdia Catalana), que dirigeix l'historiador de l'art i conservador del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Àlex Mitrani, reuneix 83 pintors de la segona avantguarda catalana amb obra entre els anys 1940 i 1975, analitzada per 32 historiadors de l'art.

En una entrevista d'Europa Press, el director del llibre --del qual s'han editat 1.600 exemplars-- convida a rellegir el període des d'una mirada contemporània per redescobrir el valor d'algunes figures clau, segons Mitrani.

Entre els artistes hi ha figures internacionals com Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies, però també d'altres com Marc Aleu, Frederic Amat, Eduard Arranz-Bravo, Esther Boix, Gustau Carbó, Joan Claret, Claude Collet, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Jordi Galí, Josep Guinovart, Concha Ibáñez i Elena Pericot.

Per al llibre, moltes de les obres han estat fotografiades una altra vegada, perquè gran part estan repartides en col·leccions particulars, i a més moltes de les obres són molt conegudes --especialment les de Dalí i Miró-- però d'altres ho són poc i estan lluny de l'accés del gran públic, i no es troben als "museus canònics".

UNA AVANTGUARDA "INTERROMPUDA"

La tesi de Mitrani és que les segones avantguardes van ser en realitat "la segona oportunitat d'una avantguarda que va quedar interrompuda i la confirmació del que havia començat abans de la guerra".

Moviments com el cubisme i l'abstracció es van tornar a elaborar des d'una situació "molt precària", cosa que va resultar en una obra d'enorme dificultat i qualitat, i plena de sorpreses visuals i contrastos.

Malgrat l'heterogeneïtat dels autors, el llibre aspira a ser una seqüència visual i un relat cronològic dels pintors que han protagonitzat aquestes dècades: comença amb les obres sobre un totalitarisme vetllat per aprofundir en les obres sobre la modernitat de Ràfols Casamada, el surrealisme fosc de Dau al Set, i la influència de l'art romànic i primitivisme.

En el seu recorregut, s'hi pot apreciar una modernitat que "es va consolidant", que presenta una gran diversitat i ponts locals, però que també mostra els vincles internacionals dels creadors catalans.

"L'avantguarda catalana no només es pot entendre en clau d'artistes aïllats en el context català", explica Mitrani, sinó que reivindica els ponts cosmopolites i les connexions aconseguides amb les avantguardes internacionals.

Així mateix, el llibre inclou una reivindicació de les pintores d'aquell moment, moltes d'elles desconegudes: "És un llibre de sorpreses i descobriments. Un plaer visual" amb moltes capes de lectura.

Segons Mitrani, el llibre ofereix una panoràmica molt completa d'aquest període i permet que el lector n'apreciï els creadors en la seva magnitud i context, visualitzant la riquesa i complexitat dels artistes: "És molt exhaustiu i representatiu".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés