MADRID, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme, Pilar Manjón, ha denunciat en la seva intervenció amb motiu de l'onzè aniversari dels atemptats de l'11-M que "hi ha una claríssima política d'oblit, obscurantisme i ignorància" pel que fa a l'atemptat jihadista més gran d'Europa i "fonamentalment d'abandó de les seves víctimes".
"No ens mereixem que els nostres representants polítics ni la societat civil, aquesta a la qual anava dirigida l'atemptat, s'oblidi de nosaltres", ha afirmat, al mateix temps que ha demanat "memòria, dignitat i reparació moral" per a totes les víctimes "en igualtat".
"Hem passat de l'ensordidor soroll mediàtic al més absolut silenci, total, impenetrable i hermètic silenci, silenci que pretenen que precedeixi a l'oblit, perquè el que no es veu, del que no es parla no existeix", ha assenyalat Manjón a l'acte organitzat en col·laboració amb la Unió d'Actors, CCOO i UGT de Madrid, a l'Estació d'Atocha, un acte al qual l'Associació ha convidat a totes les institucions del país, incloent-hi la Comunitat de Madrid i l'Ajuntament de la capital, i al qual han assistit representants del Partit Socialista i d'UPyD.
Segons ha aclarit Manjón, l'equip de la delegada del Govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, va respondre a la invitació per rebutjar-la en considerar que no era oportú assistir a l'acte després d'haver estat designada candidata del PP a la Presidència de la Comunitat de Madrid.
Entre els que sí que hi han assistit, s'hi troba el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, els candidats socialistes a la Comunitat de Madrid i a l'Ajuntament de la capital, Ángel Gabilondo i Antonio Miguel Carmona, respectivament, el candidat d'UPyD a la Presidència de la Comunitat de Madrid, Ramón Marcos, i el candidat d'IU a l'Ajuntament madrileny, Mauricio Valiente.
Després de fer referència a la cohesió de "tota la ciutadania de bé" després dels atemptats, "sentint que qualsevol va poder anar en aquells trens", perquè "el jihadisme ha triat l'ús covard i mesquí dels ciutadans com a arma de guerra", Manjón ha constatat que alguna cosa va dividir la societat l'11M, i ha lamentat que "des d'aquest moment algú va canviar el focus dels fets de lloc i en comptes de mirar amb el focus als assassins el focus va ser posat sobre les víctimes", a les quals, segons les seves paraules, s'ha atribuït "no voler conèixer la veritat". "Però quina veritat, la seva?", ha preguntat, per asseverar que no hi ha ningú més interessat a conèixer la veritat que les víctimes.
Així, ha explicat que han transcorregut 11 anys de "teories de la conspiranoiques", que "van rentar moltes ments" i "han creat una realitat virtual en la qual els dolents van passar a ser els policies, els guàrdies civils, els bombers, els comissaris, els jutges, els fiscals... Els jihadistes? Van passar a ser aquests innocents morets", després del que ha denunciat la "infàmia" i el "menyspreu" soferts per les víctimes, sense proves, explicacions, ni perdó, segons les seves paraules.
DISCRIMINACIÓ POLÍTICA
La presidenta de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme ha afirmat que, a més d'això, la seva organització ha hagut de viure amb "la discriminació política, l'econòmica i el que és pitjor, l'intent d'humiliació i abandó de l'honor" dels seus.
En aquest sentit, ha dit que de vuit convenis signats amb altres ajuntaments, sis que van canviar de signe polític en les passades eleccions han decaigut, al mateix temps que ha assenyalat que el Ministeri de l'Interior els ha retallat la subvenció a un 60 per cent a raó del nombre de socis. Respecte a això últim, ha demanat a Interior que sol·liciti a totes les associacions els llibres de socis.
"Queda clar que el que volen és el tancament de la nostra associació per inanició, però el pitjor de tot probablement sigui la humiliació a l'honor", ha afirmat, per apuntar que "gairebé cada dia" s'assabenten pels mitjans que s'inaugura alguna cosa en homenatge a les víctimes del terrorisme sense que la seva associació, que representa a més de 2.000 víctimes, hagi estat convidada "mai".
A més, ha afirmat que s'han tornat a sentir "ningunejats" també amb el pacte antijihadista, del que ha criticat que no modifica el fet que la pena màxima dels terroristes sigui de 40 anys ni contempla mesures per prevenir aquest tipus de terrorisme.
"Volem mantenir la consciència tranquil·la i la serenitat necessària per suportar el dolor, volem mantenir la llibertat i l'esperit crític, i per això ja paguem amb gust tot el preu que hem hagut i que hàgim de pagar, i sabem que en el preu ha entrat el silenci, la distància i l'oblit, ara pretenen tornar-los a assassinar amb l'oblit", ha agregat.
Després d'instar a "no convertir la pluralitat en excloent", ha demanat als polítics que corresponguin a totes les víctimes amb "equitat, sense partidismes, sense menyspreus i amb dignitat i igualtat", i que "intentin buscar cohesió política i social". "Totes les víctimes tenim igual autoritat ètica, ens la dóna la nostra posició de supervivents de l'horror", ha asseverat.
"Nosaltres, 11 anys després seguim espantant-nos amb notícies de tragèdies, sofrint quan sentim parlar d'atemptats, i es produeixen gairebé cada dia, se'ns encongeix el cor pensant que algú, igual que nosaltres, començarà a esperar en va, telefonarà a mòbils sense resposta, viurà absències sense petons ni carícies, que hauran d'aprendre a conviure amb la por als sorolls, a mirar al voltant permanentment per por de tornar a olorar el que vam olorar, a veure el que vam veure, hauran d'aprendre a reconèixer com a pròpies aquestes ferides que porten, preguntant-se: Què fan aquí?", ha expressat Manjón.
"Sentim i plorem per aquesta part de la vida que no hem compartit, alegries i penes com les de qualsevol de nosaltres", ha agregat.
Per la seva banda, el secretari general d'UGT de Madrid, Carmelo Ruiz de la Hermosa, ha recordat que l'11M va truncar les vides d'"estudiants i treballadors, com els que avui estan sofrint la crisi". Mentre, el secretari general de CCOO de Madrid, Jaime Cedrún, ha denunciat que el PP i les seves "associacions satèl·lit" impedeixen un homenatge unitari.
