"És un moment perillós, la dreta està creixent", assegura la guardonada
MADRID, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
El jurat del Premi Nacional de Fotografia ha guardonat en l'edició d'aquest any Pilar Aymerich, qui ha alertat sobre la necessitat de "millorar coses en un país democràtic en un moment perillós en què la dreta està creixent".
"Aquesta societat en general encara té coses a millorar dins d'un país democràtic, sobretot en aquests moments en què sembla que la dreta augmenta. És un moment una mica perillós i cal estar molt alerta perquè tots els drets de les persones es respectin", ha assenyalat en declaracions a Europa Press la guardonada.
El jurat ha justificat el premi per la trajectòria d'Aymerich "en l'àmbit de la fotografia a peu de carrer, desenvolupada a partir de la dècada dels setanta, que planteja qüestions apressants en la realitat social i política franquista, que encara avui són de rellevància".
El premi, que ha concedit el Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb 30.000 euros. El premi també ha destacat que es reconeix a "una obra que germina des d'una noció ètica en la qual la fragilitat és el punt de partida d'una narració fotogràfica".
Aymerich ha explicat amb humor que el jurat del Premi Nacional no l'ha aconseguit contactar en el transcurs de més d'una hora i s'ha generat cert 'nerviosisme'. "Estava al Museu Arqueològic menjant amb el director i havia apagat el mòbil. Ha estat just arribant a l'estudi quan m'han enviat un missatge dient que m'estaven intentant localitzar: és la vida del fotoperiodista", ha assenyalat entre riures.
TASCA FEMINISTA ALS 70
També s'ha referit a la seva tasca com a feminista als anys 70, que no sabria si qualificar com a pionera. "Hi ha moltes dones que en aquella època van ser pioneres i jo vaig participar-hi. Llavors, declarar-se feminista no era tan fàcil, hi havia moltes dones que no ho feien per por, sobretot en el món periodisme", ha lamentat.
Després de reconèixer que aquest premi és "una il·lusió immensa", ha apuntat que desconeixia la dotació econòmica, però que "igual acaba destinant part a una càmera nova". "O arreglo l'estudi, perquè encara continuo ampliant totes les meves fotos i em compraré un superpaper", ha conclòs.
Aymerich (Barcelona, 1943) va estudiar a l'escola d'art dramàtic i a Londres es va introduir en el camp de la fotografia. Va ampliar després els seus coneixements tècnics a París, especialitzant-se més tard en el reportatge i el retrat fotogràfic.
Va començar la seva carrera professional al 1968 a Barcelona col·laborant amb l'agencia CIS en una època en què encara existia censura. La seva tasca com a fotògrafa de carrer aconsegueix més presència a partir de 1975, d'acord amb la visibilitat que adquireixen els moviments socials després de la mort de Franco.
El seu treball gràfic ha anat apareixent al llarg dels anys en diverses publicacions periòdiques com Triunfo, Destino, Cambio 16, El País, Fotogramas o Qué Leer.
MILITÀNCIA I FOTOGRAFIA DE DEMANDA
Pilar Aymerich incorpora a la seva pròpia praxi els plantejaments i reflexions feministes, una cosa realment inusitat en el panorama d'aquells anys a Espanya. Desenvolupa la seva pròpia militància i fotografia des de dins les principals accions i demandes del moviment (vagues, concentracions, manifestacions, etc.).
Les seves imatges suposen una deconstrucció radical de la pràctica del fotorreporterisme modern: primer es barreja amb l'ambient, entén la situació i després la fotografia.
Ha col·laborat en publicacions dedicades a dones catalanes com Montserrat Roig, Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany i que han tingut el seu reflex en diverses exposicions. Des del 1974 ha col·laborat en diversos programes de mitjans audiovisuals com TVE.
També ha fet una tasca pedagògica ensenyant fotografia als joves i a l'Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya. Part de la seva obra fotogràfica la va adquirir el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia al 2018. Al 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
