Adverteix de la catstrofe
BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor i historiador alemany Philipp Blom analitza en el seu nou assaig 'El motín de la naturaleza' (Anagrama) l'essncia sistmica de la histria a partir de la Petita Edat de Gel, la seva repercussió per al sorgiment del món modern i la illustració i reflexiona sobre els desafiaments del canvi climtic actual i "la catstrofe que vindr".
L'editora Silvia Sesé ha presentat aquest divendres amb l'autor un assaig que connecta el passat amb el present de la m d'un "historiador amb estil propi" que, segons Sesé, ha fet una tasca d'investigació impressionant.
Blom situa l'obra entre els anys 1570 i 1700 perqu, si bé "no hi ha comunió entre els experts i no té un període concret", l'poca escollida és quan succeeixen els efectes més clars i més concrets que deslligaran l'eclosió del món modern.
LA INFLUNCIA DEL CLIMA
Segons ha explicat, el punt de partida de l'obra és la conscincia del canvi climtic que est experimentant el món avui dia, que fila amb la premissa que "si el clima canvia també ho fa la societat" tal com és coneguda, una regla que en l'actualitat no es compleix.
Quan a la fi del segle XVI les temperatures van comenar a caure, el bloqueig de la societat que no podia conrear a causa del fred i no podia transportar les seves mercaderies per culpa del gel va desembocar en una srie de decisions que van comportar un desenvolupament tecnolgic, ha insistit.
Segons Blom, mitjanant la Petita Edat de Gel va sorgir la primera investigació empírica que, tot i que encara no era el mtode científic, reflectia la voluntat de trobar solucions a la problemtica lluny de les respostes religioses i morals de l'Edat Mitjana que no "aportaven res positiu".
"Va propiciar uns canvis drstics que van afavorir l'aparició d'una xarxa comercial a Europa, un nou model econmic, una nova classe treballadora, es va comenar a pensar en termes de mercat i es va formalitzar una societat més tolerant amb una població més alfabetitzada, va anar el principi de la illustració i ho va canviar tot", explica.
UN NOU CANVI DE PARADIGMA
Blom ha apuntat que el pensament modern que va sorgir en aquesta poca va determinar la idea de creixement econmic que ha prevalgut en els últims 400 anys, basat en l'explotació econmica de recursos naturals que ha condut la societat occidental fins al punt climtic actual.
L'autor assegura que el món necessita un nou model social, econmic i de governament: "Crec que si tot va canviar al segle XVII pel canvi climtic, tot ha de canviar ara".
"Hem de canviar de model perqu estem tot el dia comprant coses que no necessitem, amb diners que no tenim per impressionar gent que no ens agrada", ha sentenciat.
ELS DRETS DE LA NATURALESA
Ha destacat que quan van aparixer els Drets Humans va ser una bogeria "prcticament anrquica" perqu confrontaven amb l'imaginari collectiu de l'poca, per que amb el pas del temps s'han apoderat de l'opinió pública.
Tot i aix, ha comentat que estan quedant obsolets, i ha teoritzat sobre una nova illustració que tingui en compte els drets de la naturalesa, els animals i les generacions futures, per deixar enrere aquesta "recerca perptua d'un benefici que només té en compte l'econmic i descura el social, cultural i hum".
També ha argumentat que la societat actual no est construda per a les persones i la seva convivncia: "Ens enfrontem a una amenaa existencial per a la supervivncia de l'ésser hum", i ha afegit que, si bé la revolució ha de venir dels joves, no hi ha temps per esperar una nova generació.
Segons Blom, l'activisme ecolgic que lidera la joventut en l'actualitat ha d'eixamplar-se i no ser exclusiu únicament per a les classes mitjanes altes: "En democrcia necessites una massa crítica per aconseguir coses".
"Només sobreviurem si posem la naturalesa en el centre i ens preguntem, realment, Qu és ser éssers humans?", ha sentenciat.
