Publicat 17/1/2014 15:38:50 +01:00CET

Pere Gimferrer torna a la poesia en català després de 12 anys amb 'El castell de la puresa'

Pere Gimferrer y Josep Pedrals
EUROPA PRESS

BARCELONA, 17 gen. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor i poeta Pere Gimferrer ha tornat a publicar poesia en català després de 12 anys de no fer-ho, amb 'El castell de la puresa' (Proa), una antologia de poemes extensos que s'emparen sota el paraigua temàtic de la llengua catalana i la seva tradició literària, ha explicat l'autor en roda de premsa.

Esquiu a trobar-lo un argument a la poesia, Gimferrer ha indicat que el fet important és que els lectors trobin en les seves línies imatges sonores i visuals evocadores, més enllà d'arguments concrets: "Si no ho aconsegueixo, és el meu fracàs com a poeta", ha dit.

"Cada poema té el seu tema, no cal que el lector sàpiga de què parlo en cada cas ni que conegui cada paraula que ús", ha dit l'autor, que sí ha reiterat que cal que s'entengui l'evocació verbal, ja que l'argument no reemplaça al poema.

Gimferrer ha reivindicat que cada poema té el seu tema particular, i que és una associació de sons i imatges, i l'únic nexe és la tradició literària catalana, on ha rebutjat usar paraules arcaiques o en desús.

L'autor ha explicat que no tots els poemes generats durant aquests anys tenien cabuda en aquest corpus, al no adequar-se a la seva estructura, ja que aquests són mètricament llargs --decasíl·labs i alexandrins-- sense rima.

Una part d'aquests poemes els va escriure el 2012 començant casualment l'11 de setembre d'aquest any, la qual cosa "no significa res", i també hi ha altres redactats el maig de 2013 i alguns que es remunten al 2002 amb motiu del Prestige, tot i que no sobre ells.

Respecte al títol, ha comentat que és una frase enigmàtica de Stèphane Mallermé per acabar una de les seves obres --"Una vegada se n'ha anat els res, queda el castell de la puresa"--, ha recitat Gimferrer, que troba en aquesta frase una espècie de símil amb la tornada de la poesia en català.

Josep Pedrals, que ha glossat l'antologia, ha remarcat que el Gimferrer en català és més íntim i sincer, mentre que el que es llegeix en castellà és més altisonant, i ha resumit que aquesta obra conté molta llum fotogràfica i cinematogràfica: "És un lloc de puresa".