"Volia reivindicar la música dels 70, però també la d'avui", assegura
BARCELONA, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor Pere Francesch Rom ha publicat la novel·la 'No oblidis el teu nom' (Columna), una reivindicació del poder de la música com a "refugi d'un mateix i lloc col·lectiu" protagonitzada per un rocker dels 70 que decideix deixar el negoci i un adolescent que vol triomfar amb la música urbana.
"La música m'ha acompanyat sempre", ha explicat Pere Francesch, qui ha dit que la novel·la parteix de tres fets: el discurs de David Bowie en un concert del 1973 en el qual anuncia que era l'últim amb el seu alter ego Ziggy Stardust; un viatge a Islàndia on va visitar el petit poble on s'ambienta la novel·la --Djúpivogur--, i el fet d'escriure sobre música en la seva professió.
'No oblidis el teu nom' explica la història de Stan J.Moore, un rocker dels 70 que decideix desaparèixer en el seu moment més àlgid, i d'Elmar, el seu veí, un adolescent apassionat per la música trap 40 anys després, entre els quals s'estableix una relació improbable en un poble perdut d'Islàndia.
Pere Francesch (Montbrió del Camp, 1981), periodista de Cultura de l'ACN, ha subratllat que "volia reivindicar la música dels 70, però també la d'avui", i ha assegurat que no s'ha de ser superb amb el discurs que 'lo abans era millor' i ha subratllat que de tota música es pot extreure alguna cosa bona.
Ha explicat que la seva música preferida són el pop i el rock dels 60 i 70 amb The Beatles al capdavant, però que li agrada sentir-se "renovat" i no tancar els ulls davant artistes de talent com Rosalía, Raye o Olivia Dean, i ha remarcat que la música que un sent diu sobre la seva identitat.
L'ÈXIT I LA RESPONSABILITAT DEL MÚSIC
Ha explicat que ha volgut parlar sobre l'èxit i com pot trastocar les vides, en un moment que sembla que "sigui més l'objectiu que la música que s'està fent" el fet d'aconseguir un determinat nombre de reproduccions, i també sobre les diferències en el procés de creació entre els anys 70 i l'actualitat i els rituals que l'acompanyaven.
Una altra de les qüestions que es filtren en la novel·la és la responsabilitat dels artistes o músics, amb un personatge que "es va cansar de l'èxit" i de pagar el preu de no tenir una vida normal fent el que més estimes.
Ha dit que el fet que John Lennon parlés tant de pacifisme en els anys 70 va ser molt important, però que també respecta que els artistes no vulguin parlar de determinats temes perquè "no són polítics".
Pere Francesch ha afirmat que el llibre transpira cultura pertot arreu, i ha afirmat que darrere de cada disc, de cada llibre, de cada article sempre hi ha una persona, "a la qual s'ha de tenir respecte".
L'editora Glòria Gasch ha afirmat que es tracta d'una "novel·la potentíssima", amb una relació entre els personatges que no és paternal ni pedagògica entre dues fragilitats, la música com a estructura narrativa posant a dialogar el rock dels 70 i la música urbana actual, però sense que sigui un llibre només per a melòmans.
