Actualitzat 20/04/2018 15:03

Una pel·lícula de Mike Newell reivindica "els llibres com a refugi" en l'inici del Bcn Film Fest

 Mike Newell, Paula Mazur I Graham Broadbent
Europa Press

Aborda com es va resistir l'ocupació nazi a certes illes britàniques durant la guerra

BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -

La pel·lícula 'The Guernsey Literary and Potato Peel Society' --'La societat literària i el pastís de pell de patata'--, del director britànic Mike Newell, ha donat el tret de sortida aquest divendres a la segona edició del Bcn Film Fest, el Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi, que fins al proper 27 d'abril se celebrarà en els Cinemes Verdi de la capital catalana, i que ha reivindicat "els llibres com a refugi".

Ambientada en el context històric de l'ocupació nazi de les illes britàniques del canal de la Mànega durant la Segona Guerra Mundial, el film explica la història de Juliet Ashton --Lily James--, una escriptora que a través d'unes cartes descobreix la història d'un grup d'habitants de la illa de Guernsey (Regne Unit), que han creat un club de lectura per suportar l'ocupació alemanya.

En una roda de premsa aquest divendres, Newell ha destacat la important tasca escenogràfica de la pel·lícula, que recrea i contraposa el florent cosmopolitisme de Londres de finals de la Segona Guerra Mundial, al qual pertany la protagonista, amb la realitat de les illes britàniques envaïdes, que just comencen a recuperar-se de les seqüeles de l'ocupació.

"Vam haver de reproduir aquest ambient a l'illa, quan tot estava sota el racionament. Vam buscar la part més decaiguda del territori i també vam tenir molta feina a l'hora de traslladar-ho tot amb avió", ha confessat Newell.

EL DESCONEIXEMENT DE L'OCUPACIÓ

Els productors de la pel·lícula Paula Mazur i Graham Broadbent també han explicat que es tracta d'una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, de la qual els va atreure el seu argument: "No teníem ni idea sobre aquesta ocupació a les illes, la pel·lícula et dona una perspectiva diferent".

Alhora que han reflexionat que per a Adolf Hitler era molt important controlar les illes, però que molts britànics desconeixen aquesta part de la guerra perquè "el Regne Unit continental se'n va desentendre durant el conflicte i després va haver de guanyar-les-hi de nou".

I s'han mostrat confiats amb el bon acolliment del film en territori britànic: "Els britànics estem obsessionats amb les històries de la guerra perquè és l'última vegada que vam ser importants", ha ironitzat el director del film, que ha avançat que la producció arribarà a Espanya a l'octubre.

DE LA LITERATURA AL CINEMA

Els productors també han reconegut el repte que ha suposat adaptar la novel·la a la gran pantalla: "Era una novel·la epistolar formada de cartes escrites per diferents persones, però totes adreçades a Juliet", i han explicat que van decidir que en el film només fos un personatge l'autor de totes elles.

Així i tot, han confessat que no han deixat de costat el llibre i que van haver de fer fins a cinc esborranys per recrear la novel·la: "La gent creu que quan es fa una pel·lícula la inspiració et cau del cel i no és veritat, els guionistes han hagut de donar moltíssimes voltes a la història", ha advertit el també director de 'Quatre bodes i un funeral'.

LA IMPORTÀNCIA DE LES DONES

L'equip també ha explicat que un altre dels aspectes que els va fascinar de la novel·la van ser els personatges femenins ja que "és la història d'una dona moderna com Ashton, rica, soltera que controla la seva pròpia vida, i que quan viatja a l'illa per conèixer el club de lectura descobreix que amb els seus habitants comparteix el fet d'haver perdut éssers estimats durant la guerra".

Broadbent ha afegit que en la producció "apareixen dones que no es defineixen sobre la base de les relacions dels seus marits", i ha recordat que en els conflictes bèl·lics sempre hi ha hagut dos tipus de guerra diferents: la dels homes en el front i la de les dones a les seves cases resistint les penúries del conflicte.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés