Publicat 17/03/2021 18:16CET

Pediatres confien a recuperar enguany els nivells de vacunació infantil després del confinament

Els pediatres Pepe Serrano Marchuet, Fernando Moraga-Llop, Josep De la Flor Bru i Josep Marès Bermúdez en una Trobada Digital de Salut d'Europa Press amb GSK sobre vacunació infantil
EUROPA PRESS

   "Les vacunes s'han de posar perquè les malalties no s'obliden de nosaltres"

   BARCELONA, 17 mar� (EUROPA PRESS) -

   Diversos pediatres han mostrat aquest dimecres la seva confiança a recuperar enguany els nivells de vacunacions infantils anteriors a la pandèmia de coronavirus, després del descens de les cobertures vacunals que es va produir sobretot en els mesos de confinament estricte pel coronavirus.

   En una sessió de les Trobades Digitals d'Europa Press en col·laboració amb GSK sobre vacunació infantil, el doctor Fernando Moraga-Llop ha constatat un descens actualment en la "por" de la població al Covid-19, i ha compartit que, en la seva opinió, les recomanacions sobre vacunació del Ministeri de Sanitat en un primer moment prioritzant únicament algunes vacunes pediàtriques tampoc hi van ajudar.

   L'estudi 'Recuperant les cobertures vacunals perdudes en la pandèmia de Covid-19' (Moraga-Llop, María Fernández-Prada, Ana María Grande-Tejada, Luis Ignacio Martínez-Alcorta, David Moreno-Pérez i Jaime Jesús Pérez-Martín) afirma que les cobertures vacunals van baixar al principi del confinament a totes les autonomies entre un 5% i un 60%, depenent de l'edat i el tipus de vacuna.

   El doctor Pepe Serrano Marchuet, coordinador de vacunes de la Societat Catalana de Pediatria, ha recordat que en les primeres fases del confinament es va prioritzar vacunar nadons i embarassades, mentre que el pediatre Josep de la Flor ha dit que en els primers dies el col·lectiu estava en "estat de xoc" i va pecar de 'seguidisme' de les recomanacions.

   El pediatre d'atenció primària i vocal de la Vacap, Josep Marès Bermúdez, ha recordat que en un primer moment del confinament es va posar les vacunacions "en el mateix calaix" de l'assistència no urgent, quan és una activitat essencial en totes les edats, i no només fins als 15 mesos.

APRENDRE DELS ERRORS

   Els quatre han assegurat que ara s'observa una recuperació amb els programes de captació per part dels pediatres i les infermeres pediàtriques, i també en reactivar-se la vacunació escolar en algunes autonomies.

   De la Flor ha dit que "s'ha après dels errors", que les vacunes no poden sacrificar-se fins i tot davant un hipotètic nou confinament, i ha defensat aprofitar cadascun dels actes vacunals per administrar el màxim de vacunes.

   Serrano ha afegit que s'han pogut anar recuperant les vacunacions d'ençà que anava desapareixent l'angoixa de la població, encara que admet que es perdran les que ja es no poden administrar en superar-se el llindar d'edat; i Marès ha mostrat la seva preocupació pels col·lectius més vulnerables, que poden ser més difícils de recuperar.

   Marès també ha destacat que el context actual, amb la vacunació del coronavirus, pot posar en valor la importància de la resta de vacunes: "S'han de posar, perquè les malalties no s'obliden de nosaltres", ha dit, i Moraga-Llop hi ha afegit que el xarampió, per exemple, va evidenciar un ressorgiment a nivell mundial el 2018 i el 2019.

EL COST-BENEFICI DE VACUNAR

   L'article 'El cost de vacunar al llarg de tota la vida a Espanya' (Marta Soler Soneira, Carmen Olmedo Lucerón, Laura Sánchez-Cambronero, Elena Cantero i Aurora Limia) constata que el cost previst de la vacunació en tota la vida va ser el 2019 de 726,06 euros per cada dona sana i 625,89 per cada home sa.

   Afegeix que la despesa sanitària pública va ser el 2017 de 68.483 milions d'euros (1.472 per habitant) i que el Sistema Nacional de Salut inverteix en vacunació un 0,25% del seu pressupost sanitari anual.

CAPTACIÓ D'ADOLESCENTS

   Sobre la captació dels adolescents per administrar les vacunes, els metges han coincidit que és una etapa complexa perquè el pediatre perd el control administratiu del pacient, encara que Moraga-Llop ha defensat que és un pacient "totalment pediàtric" malgrat que administrativament no pertanyi a aquest àmbit de la medicina.

   Així, tots han defensat adoptar un paper d'educador amb els col·legues que atenen pacients adults, alhora que --com ha dit Marès-- es poden incorporar estratègies en xarxes socials, sobretot Instagram, com a "reclam" per mantenir-los vinculats al centre sanitari i que així participin en les campanyes de vacunació.

REGISTRE NOMINAL DE VACUNES

   En ser preguntats per la creació d'un registre nominal de vacunes en la història clínica de cada pacient, els quatre han coincidit en la necessitat d'un registre únic, unificat a nivell estatal i de fàcil accés, que reuneixi dades de la sanitat pública i també de la privada.

   "Una de les coses que més em preocupa és que no es registren bé les vacunes", ha insistit Moraga-Llop, que lamenta no disposar de les xifres exactes de cobertura vacunal de cada comunitat autònoma.

   En el cas de Catalunya, Marès ha estimat que més d'un 30% de la població es vacuna en centres privats, i, davant la manca d'un sistema uniforme de registre, és "un drama saber quins nens estan vacunats".

   "Això és una assignatura absolutament pendent", segons Marès, i ha explicat que, en el centre privat que ell dirigeix, declaren les vacunes que administren, però no de manera individualitzada.

   De la Flor --que combina activitat pública i privada-- recomana als pacients que vacuna en la seva consulta privada que, una vegada a l'any, passin per un centre públic amb el carnet i el registre de vacunes perquè quedin registrades, encara que això sigui "un pegat".

553746.1.260.149.20210317181638
Vídeo de la noticia

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés