PP i C's rebutgen la normativa per fomentar "les quotes i les sancions"
BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha admès a tràmit aquest dimecres amb l'aval de CiU, ICV-EUiA, PSC i la CUP un projecte de llei que pretén modificar la llei del cinema català, després que un dictamen de la Comissió Europea advertís que la norma vulnerava preceptes comunitaris.
En una intervenció davant el ple del Parlament, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha defensat que la llei aspira a "enfortir el cinema català i en català", i ha explicat que no només persegueix corregir els defectes assenyalats per Europa, sinó que també introdueix altres novetats.
El text de la llei elimina l'obligació de distribuir en llengua catalana un 50% de totes les còpies analògiques de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya, un punt que va generar polèmica quan es va aprovar el juny del 2010, i sobre el qual va pronunciar la Comissió Europea.
Ara la nova norma precisa que s'"han d'impulsar acords industrials amb els sectors de distribució cinematogràfica i audiovisual i d'exhibició que assegurin de manera progressiva la presència normalitzada d'obres en català".
En el cas que no s'aconsegueixin aquests acords en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei, les empreses distribuïdores i exhibidores hauran de complir diverses obligacions, que no es precisen en la norma i que es deixen per al reglament de la llei.
Finalment, la llei fixa un termini màxim de deu anys perquè les obres doblades o subtitulades en català aconsegueixin "els nivells de consum equilibrats amb altres sectors culturals i de la comunicació", com el teatre, la lectura, les ràdios i els diaris, ha argumentat el conseller.
Mascarell ha dit que, més enllà d'adaptar la llei al dret comunitari, la norma també pretén fomentar la digitalització del sector del cinema, i buscar la màxima col·laboració entre actors del sector per combatre el "brutal descens" d'espectadors.
El conseller ha explicat que la gent que comprava una entrada de cinema a Catalunya ha passat dels 32 milions (any 2001) als 15 (2013); també ha admès una "escassa penetració" del català en les sales, ja que el 2001 hi havia un 2,2% d'espectadors en català, i el 2012 va pujar fins al 4,4%.
NEGOCIAR AMB "PISTOLA"
El PP i C's han presentat esmenes a la totalitat que han estat rebutjades i el diputat popular Rafael López ha dit que la reforma de la llei del cinema català incorre en el mateix error que la norma original, que és el de voler imposar quotes lingüístiques i sancions a distribuïdores i exhibidores: "Voler pactar amb quotes i sancions significa voler pactar amb una pistola".
També ha criticat la llei la diputada de C's Carmen de Rivera, que ha augurat que la nova norma s'acabarà convertint "en una pel·lícula dolenta de judicis", ja que torna a utilitzar la llengua per fer un proteccionisme comercial que en res beneficia al sector, ha argumentat.
RENDIR-SE A LA 'MAJORS'
Malgrat avalar que es tramiti la norma, el diputat de la CUP Quim Arrufat ha censurat que el Govern impulsa aquesta llei per agenollar-se davant dels interessos de les multinacionals del cinema, que des del primer dia "s'han passat pel folro" una normativa que el que pretén és promocionar i dignificar el català.
Tampoc li agrada la normativa del Govern a ERC, ja que Teresa Vallverdú ha qüestionat que s'hagi de modificar la normativa, i ha lamentat que el govern de CiU no l'hagi aplicat en els més de quatre anys que porta en vigor: "El que s'hauria d'haver fet és desenvolupar el reglament i aplicar la norma".
La diputada Dolors Camats (ICV-EUiA) ha defensat la necessitat de tenir una llei així perquè ara mateix només es pot veure cinema en català a Barcelona --quatre pel·lícules doblades i dues de subtitulades, ha exposat--, i el diputat Xavier Sabaté ha defensat que es pot defensar la promoció del català sense ser nacionalista ni independentista.
