BARCELONA, 25 jul. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat una bateria de mesures tributries i de lluita contra el frau fiscal amb la finalitat d'atendre necessitats socials "urgents" a través, entre d'altres, de l'encariment de l'impost sobre habitatges buits i un augment de l'impost d'actes jurídics d'hipoteques a les entitats bancries.
El decret llei, ha comptat així amb 86 vots a favor --ERC, JxCat, el PSC i En Comú Podem (ECP)--, 40 en contra --Cs i PP-- i quatre abstencions --la CUP--.
El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragons, ha presentat el text que ha emmarcat en l'actual context de prrroga pressupostria, i ha ressaltat que a la tardor el Govern preveu presentar i portar al Parlament el projecte pressupostari per al 2020.
"Hem engegat la maquinria interna per elaborar la proposta de pressupostos del 2020 i el Govern far tot el possible per arribar a acords" per aconseguir que els comptes s'aprovin a finals d'any, ha destacat Aragons.
Mentrestant, ha subratllat la necessitat d'"atendre les necessitats actuals" amb un decret llei com l'actual, que preveu sumar a les arques de la Generalitat 34 milions d'euros aquest any i 82 milions anuals a partir de l'any 2020, que es destinaran en gran part a la implantació de la renda garantida de ciutadania (RGC).
El decret que s'ha aprovat aquest dijous pretén canviar quatre tributs: en primer lloc, s'inclouen els fons de titulització com a subjectes passius de l'impost sobre els habitatges buits, que fins ara no estaven subjectes a pagar-lo per no tenir personalitat jurídica.
En segon lloc, augmenta l'impost sobre l'emissió d'xids de nitrogen a l'atmosfera que produeix l'aviació comercial, que passa de 2,5 a 3,5 euros per quilogram d'xid de nitrogen ems.
També vol augmentar l'impost que grava les apostes presencials --les apostes en línia són competncia de l'Estat-- cap a un tipus únic del 15%, tenint en compte que ara són del 10% en l'mbit de les apostes esportives i del 13% en la resta.
Finalment, també busca elevar el tipus impositiu que grava l'atorgament d'escriptures públiques de préstecs o crdit hipotecari al 2%.
BENEFICIS FISCALS
El decret llei també contempla tres beneficis fiscals, el primer, per combatre la pobresa energtica: estableix una tarifa social de 0 euros per metre cúbic en el primer tram del cnon de l'aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat.
En cas de superar aquest consum, s'aplicaria a aquestes famílies un coeficient del 0,5% a partir del segon tram, i la Generalitat estima que aquesta modificació podria beneficiar "prop de 40.000 famílies catalanes".
També introdueix una bonificació del 40% en el cnon de residus generats a Flix (Tarragona) per facilitar un projecte de reindustrialització de la zona que busca l'"equilibri territorial".
"Generem nous ingressos per atendre noves necessitats que continuen creixent, necessitats que no poden esperar", ha resumit el vicepresident de la Generalitat.
REACCIÓ DELS GRUPS
Des de Cs, José Maria Cano ha criticat la pujada d'impostos, i ha acusat el Govern de ser incapa d'aprovar uns pressupostos.
La diputada del PSC Alícia Romero ha defensat les mesures que ha qualificat de coherents amb l''esperit Rufián' de gravar més als qui tenen més: "Avui fem un exercici responsabilitat, espero que la tingui en compte en els propers temps".
Per a ECP, el decret és una bona notícia, i ha defensat: "En realitat avui discutim un projecte de llei que va presentar el nostre grup. Agram que el Govern ho hagi ents".
La CUP s'ha mostrat crítica amb el document, que ha dit que mostra algunes incoherncies, com ara un enregistrament dels xids de nitrogen acompanyada d'una "política expansionista" amb l'ampliació de l'Aeroport del Prat i de carreteres com la C-58 i la C-32.
El diputat del PP Santi Rodríguez ha estat contundent en demanar: "Treguin la m de la butxaca dels ciutadans de Catalunya. Més impostos significa ser menys lliures i que els catalans siguem més pobres".
Per a Lluís Salvador, d'ERC, aquest augment de recaptació aportar més ingressos de part de "sectors empresarials als quals es pressuposa més capacitat econmica".
Finalment, la diputada Teresa Pallars ha considerat imprescindible aquesta mesura amb fórmules financeres adequades al moment actual.
