Demana contemplar els "danys a l'interès general" de mantenir la suspensió
BARCELONA, 7 juny (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha presentat al·legacions davant el Tribunal Constitucional (TC) en relació al recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei catalana d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics, i que considera que la norma defensa drets fonamentals que recullen normatives internacionals, la Constitució i l'Estatut.
Segons el text, publicat aquest dijous en el Bopc i recollit per Europa Press, la Cambra catalana ha sol·licitat l'aixecament immediat de la suspensió dels articles de la Llei, i que es ponderin els "danys a l'interès general o de tercers" que es produiran si es manté.
Considera que els preceptes impugnats de la llei catalana són "plenament constitucionals perquè eliminen el plantejament restrictiu" de la universalitat que va introduir el reial decret del 2012 --que va excloure els 'sense papers' de la sanitat--, d'acord amb obligacions derivades de normes internacionals.
Aquestes normes internacionals defensen drets fonamentals, tal i com recull l'Estatut, que indica que el sistema català de salut ha de promoure'ls com indica la Constitució, la Unió Europea, la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans, i altres tractats subscrits per Espanya.
"ERRÒNIA I ESBIAIXADA"
El Parlament ha considerat "totalment errònia i esbiaixada" la concepció de la qual parteix el recurs presentat per l'expresident Mariano Rajoy, que considera inconstitucional la llei, perquè la Constitució reconeix el dret a la protecció de la salut.
Ha defensat que és el legislador qui ha de determinar les tècniques apropiades per plasmar-ho, i que aquesta potestat de la comunitat autònoma sobre la base de l'Estatut i a sentències del TC.
Sobre diversos articles i disposicions impugnades de la Llei, el Parlament ha assegurat que deriven de la previsió del principi rector de l'article 43 de la Constitució posat en connexió amb el dret fonamental a la salut i a la integritat física de l'article 15 de la mateixa.
Ha dit que aquesta connexió no pot ser negada ni obviada a la llum dels convenis i tractats de drets humans dels quals Espanya n'és part, entre els quals ha destacat el Conveni europeu per a la protecció d'aquests drets "interpretat pel Tribunal d'Estrasburg".
També ha defensat que els articles impugnats relatius a la determinació de la condició d'assegurat --que retirava per a les persones en situació irregular el reial decret del 2012-- i els drets que es deriven "són plenament constitucionals mentre que milloren i amplien el reconeixement del dret a l'assistència pública sanitària".
Aquesta llei va ser aprovada el 2017 per unanimitat al Parlament, per blindar l'assistència sanitària, en la mateixa línia que les ordres dictades pel Servei Català de la Salut (CatSalut) el 2015 per pal·liar l'exclusió del sistema de les persones en situació administrativa irregular que va promoure un reial decret del 2012.
