MADRID, 9 Abr. (EUROPA PRESS) -
S'estima que a Espanya hi ha entre 120.000 i 150.000 pacients amb malaltia de Parkinson i cada any es detecten uns 10.000 casos nous d'aquesta malaltia neurodegenerativa el diagnòstic de la qual, tot i això, sol tardar entre un i cinc anys a confirmar-se, segons ha reconegut la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Amb motiu del Dia Mundial d'aquesta malaltia que se celebra aquest dissabte, 11 d'abril, el coordinador del Grup d'Estudi de Trastorns de Moviment d'aquesta societat científica, José Matías Arbelo, ha reconegut que el diagnòstic primerenc és "un dels aspectes a millorar" d'aquesta malaltia a Espanya.
Segons els últims estudis publicats sobre aquesta qüestió, a Espanya es triga una mitjana d'1 a 5 anys des del moment en què apareix el primer símptoma fins que s'obté el diagnòstic i gairebé un 20% de pacients ha d'esperar més de 5 anys.
A més, s'ha estimat que un 25% dels pacients clínicament diagnosticats en vida "tenen en realitat una altra malaltia neuropatològica", ha assegurat aquest expert.
"El problema és que no disposem de marcadors biològics que confirmin la sospita clínica i, tot i que les tècniques de neuroimatge funcional poden servir de suport, a vegades és complicat diferenciar la malaltia d'altres patologies que cursen amb trastorns del moviment o tremolor", ha relatat.
A més, la SEN recorda que l'augment de la incidència d'aquesta malaltia està lligat a l'edat, ja que la majoria de casos es diagnostiquen quan els pacients tenen entre 60 i 70 anys.
NO ÉS EXCLUSIU DE PERSONES GRANS
Tot i això, no és una malaltia exclusiva de les persones grans: el 15% dels pacients no superen els 45 anys i hi ha casos en què la malaltia comença a la infància o a l'adolescència, és el que es coneix com a Parkinson juvenil.
L'inici i la progressió de la malaltia són graduals, i sol començar amb una disminució de la destresa manual --sobretot per fer moviments precisos com l'escriptura-- i per caminar. Tot i això, la forma més freqüent de presentació de la malaltia és amb el tremolor d'una extremitat en repòs.
Conforme la malaltia progressa, aquests símptomes es generalitzen i els pacients cada vegada tenen més dificultat per fer moviments --prop del 40% dels pacients presenta complicacions motores al cap de cinc anys, un percentatge que va augmentant en els anys següents-- i poden aparèixer diferents símptomes no motors que poden produir una gran incapacitat funcional.
"Quan el primer símptoma de la malaltia és el tremolor, no s'acostumen a produir retards en el diagnòstic, però quan el primer símptoma és la depressió, la rigidesa, la situació canvia perquè se sol atribuir a altres causes. I es cal tenir en compte que entre el 30-40% dels casos de malaltia de Parkinson no hi ha tremolor, i que, per exemple, en un 40% dels casos, la primera manifestació de la malaltia pot ser una depressió", ha assegurat Arbelo.
SÍMPTOMES PREVIS A LES DIFICULTATS MOTORES
Tot i això, un número important de pacients refereixen diversos símptomes molt abans que apareguin les manifestacions motores de la malaltia.
Entre ells destaca la reducció de la capacitat de percebre olors (fins al 80% dels pacients amb malaltia de Parkinson distingeix malament diferents olors, és el que es coneix com a hipoòsmia), trastorns de conducta durant la fase REM del somni, la depressió o el restrenyiment, que és també considerat com un símptoma freqüent i que es presenta en la meitat dels pacients en algun moment de l'evolució del Parkinson.
"El retard en el diagnòstic fa que en molts casos les teràpies simptomàtiques i neuroprotectores s'iniciïn quan ja existeix una pèrdua de neurones dopaminèrgiques a la substància negra, superior al 60%. En tals circumstàncies l'eficàcia terapèutica és menor: cal millorar els temps de diagnòstic", ha insistit aquest expert.
