Actualitzat 22/10/2021 18:51 CET

Paolo Cognetti descriu l'aspror de la vida i la qualitat humana dels Alps a 'La felicitat del llop'

L'escriptor Paolo Cognetti als Alps
CEDIDA POR EL AUTOR

Ambienta el llibre en una vall on resideix uns mesos a l'any i en la qual "Itàlia queda lluny"

BARCELONA, 22 oct. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor italià Paolo Cognetti descriu a 'La felicitat del llop' (La Campana) l'aspror de la vida a les valls més recòndites dels Alps italians i la qualitat humana dels qui hi habiten davant els ulls d'un nouvingut.

El guanyador del Premi Strega amb 'Les vuit muntanyes', que viu uns sis mesos a l'any tot sol als Alps italians, ho ha explicat així en una entrevista d'Europa Press a Barcelona, simultània a la publicació del seu últim volum a Espanya aquest dijous.

En la novel·la, Faust, un escriptor, s'instal·la al poble fictici de Fontana Fredda, als peus del massís del Monte Rosa, deixant enrere, a Milà, un matrimoni fallit; la narració continua amb la seva aclimatació a la vida muntanyesa i a través de les amistats que forja amb els vilatans i, especialment, amb Sílvia, una jove que es troba de pas a la regió.

Cognetti ha argumentat que els Alps li semblen un escenari natural per a les seves ficcions: "Són una ubicació que resulta molt potent: generen històries, trobades, hi continuo descobrint coses, n'escolto històries dels altres i és una cosa que no em passa a Milà, potser per culpa meva. A les muntanyes estic més receptiu i em surt natural ambientar-ho allà".

L'argument no defuig de descriure les vicissituds de la vida en un indret tan aïllat i amb un clima tan dur, com l'alcoholisme, la pobresa, l'envelliment o els riscos de treballar exposat a la naturalesa.

No obstant això, l'autor ha dit que podria haver estat encara més cru en la seva descripció: "He volgut parlar de la realitat i sense idealitzar res, però potser no he acabat d'expressar en profunditat qüestions com la ràbia o la solitud. En les meves novel·les no hi ha violència però a la realitat n'hi ha", ha reconegut Cognetti.

En la seva opinió, "Itàlia queda lluny" de la regió que descriu, pel seu aïllament i perquè s'hi parla un dialecte francoprovençal; també hi ha un moviment autonomista força important.

CARÀCTER DE MUNTANYA

El paradigmàtic caràcter tancat de la gent de muntanya també és un element important del llibre, si bé Cognetti, que hi ha bolcat elements de les seves amistats reals, ha assegurat que aquest entossudiment és "potser aparent".

Per exemple, l'amistat entre Faust i l'operari Santorso és de poques paraules i Cognetti ha explicat que als bars que freqüenta les converses són força convencionals --s'hi parla del temps, el vent, la neu i les vaques--.

En aquest sentit, l'autor ha admès que ha depurat l'estil de la seva escriptura a semblança del caràcter de la gent de muntanya: "Vull despullar, clarificar, tenir un gest net, una acció que fas repetidament fins que acaba sent pura o perfecta. Com deia Hokusai: de tanta repetició, arribar a representar el mont Fuji d'una sola pinzellada".

POLÈMICA AMB ELS LLOPS

Els llops, que fan acte de presència en la novel·la, suposen per l'autor, segons ha explicat, una eina per representar la força de la naturalesa i la joventut davant un món humà envellit, decadent i abandonat.

Cognetti, si bé s'ha definit com un "ambientalista realista", ha demanat prendre decisions tenint en compte els habitants del territori i ha augurat que als Alps aviat caldran mesures de contenció de la reproducció d'aquests carnívors, que són una espècie protegida a Itàlia.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés