VALÈNCIA, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
"No sabrem si hi haurà una oportunitat. Qui sap, potser en un futur tornem. No ho sé. Però de moment no. No hi ha data ni intenció", respon el cantant del grup valencià Zoo, Toni Sánchez, --més conegut com a Panxo--, a la pregunta que es fan tots els seus seguidors des que diumenge passat el grup va anunciar, a través d'un vídeo difós a xarxes, que diran "adeu" als escenaris després de deu anys "immillorables".
Panxo assegura, en una entrevista concedida a Europa Press, que els integrants de la banda de Gandia es volien "desconnectar del 'monet' (símbol del grup), o el 'monet' es vol desconnectar de nosaltres". "El temps dirà, però el que sí que sabíem és que no volíem parar ara pensant que tornaríem", reconeix, i sosté que "normalment quan acabes un projecte, si saps que tornaràs, no l'acabes mai, no l'abandones": Sempre estàs pensant en calendari, en gires".
Afirma que, en acabar el seu tercer disc, 'Llepolies' (2021), va començar a "sobrevolar la idea" d'abandonar els escenaris i, durant aquests tres anys, han tingut temps per "consolidar-la". "Ara mateix, necessitàvem parar, perquè el grup ha tocat sostre artísticament. El tercer disc va ser una mica la culminació d'un procés i fer ara un altre disc ens hauria suposat empitjorar el que hem tingut fins ara", defensa.
Després de l'anunci del seu comiat, afirma que estan "molt bé, tranquils amb aquesta decisió honesta, presa des de l'amor i l'afecte, sense que hi hagi hagut cap conflicte ni res", si bé admet que es troben "una mica remoguts per la reacció de la gent". "En el 99% dels casos la reacció ha estat d'agraïment i respecte; hem rebut missatges molt bonics dels seguidors i de la nostra gent més propera, que ens entén i ens dona suport".
Zoo abandonarà els escenaris amb una gira d'11 concerts --amb final a Gandia (València)-- i després de publicar una última cançó, 'Epíleg'. El seu vocalista assevera que "de moment" no tenen pensat anunciar altres dates o treure un nou tema. "Aquest matí venia pensant si faríem una altra cosa més d'aquí a juliol, i la veritat és que no em venia gaire de gust i crec que tot ja s'ha quedat molt rodó", expressa, i assenyala que una productora externa està preparant un documental sobre els 10 anys del grup.
Aquesta gira, en la qual faran un "recorregut per les cançons més representatives o que més han arribat i que més ens agrada tocar a nosaltres", l'afronten amb l'objectiu de "gaudir molt i recollir els fruits d'una feina ben feta". "Estem molt tranquils (...), amb la feina molt encarrilada i l'enfoquem des de la serenitat", destaca, tot i que afegeix que els missatges dels últims dies sumen una "càrrega emocional brutal", "una mica de pena i nostàlgia" i "sense pressió": "Pressió, no, perquè la feina està feta i, a més, com que ens n'anem, si alguna cosa surt malament, no passa res", fa broma.
"HEM FET EL QUE ENS AGRADA"
Preguntat per quin és el seu balanç d'aquests deu anys, no dubta a qualificar-lo d'"immillorable": "Hem fet el que ens agrada, hem construït un projecte que a nivell personal ha estat preciós. Ha acabat molt bé i a mesura que ha anat creixent ens ha anat unint cada vegada més, en lloc de, com de vegades passa en altres projectes, crear-se tensions, a nosaltres o a l'inrevés".
Reconeix que han tingut "molta sort", per la qual cosa "qualsevol banda somiaria amb tenir una trajectòria" com la seva i gaudir de deu anys "en els quals gairebé tot el temps ha estat gaudi". Subratlla que "el que més" trobarà a faltar són els "moments bonics" amb el grup. "I el que menys, tota la feina que cal fer durant tot l'any. La gent veu el que s'exposa a fora, però darrere sempre hi ha una dedicació i un sacrifici, una feina que al principi no saps, perquè el que vols és tocar, és cantar, és ser artista o ser músic, i no et ve de gust o no creies que hauries d'aprendre fiscalitat", postil·la.
No obstant això, recalca que, "més enllà d'això", la música és la seva "passió" i és "molt difícil" que "deixi de tenir ganes de gaudir fent música". "M'ajuntaré amb quatre amiguetes del poble i tocaré la guitarra sense més pretensió que gaudir al local, beure'ns unes cerveses i gaudir de la música sense nom de projecte", diu.
"NO HO HEM POGUT DIGERIR"
Panxo exposa que "no ha estat fins aquests dies", quan ha rebut "el 'feedback' de tanta gent", que ha "pres consciència" sobre "totes les coses assolides". "Fins ara no m'he aturat a mirar. Com que jo estava tan dins, per a mi el Wizink va ser tot un any treballant i va ser l'hòstia, però crec que d'aquí a uns mesos o uns anys, quan ho vegi, la sensació serà encara molt més gran", explica, i insisteix que no han pogut "digerir moltes de les coses que han passat en aquests deu anys". "Ara ho començarem a fer", afegeix.
En aquest sentit, assegura que "no li importa gaire" com seran recordats, i apunta que prefereix que "la gent tingui un record bonic del que va ser el projecte". "Estem molt agraïts per les paraules que ens diuen, i una frase que sempre diem a la furgoneta és que ens agradaria que se'ns recordi com a gent normal; és el que hem estat i el que volem ser també a partir d'ara", manifesta.
"QUE LA MEVA MARE DORMI A CASA SEVA"
Davant les crítiques per programar diversos concerts en festivals, declara que entén "aquesta decepció d'alguns seguidors que la banda no organitzi un concert més autònom i especial". "En tres anys, hem fet tres gires en les quals ens hem centrat en concerts de producció pròpia, encarregant-nos de tota l'organització de l'esdeveniment, i els últims sis mesos del grup no ens els volíem passar amb aquesta càrrega, perquè al final som una banda i no una promotora de concerts", desenvolupa.
Per aquest motiu, recalca que per "gaudir de les últimes dates" van decidir que "el millor era vendre aquests concerts a un promotor que els pagui". "Jo puc entendre la gent que ho veu de l'altra manera, però moltes vegades es desconeix tota aquesta feina que hi ha darrere i, en qualsevol cas, és una decisió nostra que, agradi més o menys, nosaltres l'hem fet des del cor", apunta.
S'acomiadaran en el Pirata Beach Festival de Gandia --"el nostre centre de treball"--, perquè, tant els integrants del grup com els seus familiars i amics, puguin "dormir a casa seva". "No em venia de gust que la meva mare hagués d'agafar un tren a Madrid o Barcelona per veure'm. Jo vull que la meva mare vingui a veure el concert i dormi a casa seva", argumenta, i conclou que és una manera de "tancar el cercle dels deu anys": "Comencem a Gandia i tanquem a Gandia, i tots contents, o gairebé tots".
"LA GENT ES CANSA DE LA CARRETERA"
Sobre la retirada d'altres grups de música en valencià com El Diluvi, Smoking Souls i Xavi Sarrià, remarca que "els projectes s'esgoten perquè s'acaben les idees o les ganes", al mateix temps que afegeix que "sol ser comú que la gent es cansi de la carretera, la nocturnitat o la difícil conciliació amb la família".
"Fa molts anys que veig com cada vegada que algun grup està una miqueta més amunt i té repercussió decideix abandonar, però sempre apareix un projecte nou que arrossega gent", reivindica i defensa que "l'escena no ha deixat de créixer aquests últims anys". "Hi ha una generació molt bona que ve forta i que estilísticament s'ha obert un munt", valora i posa d'exemple Sandra Monfort, que planteja que, "amb el seu talent i personalitat brutal, haurà de carregar amb la responsabilitat d'agafar el relleu".
Panxo alerta que en el panorama actual de música en valencià "hi pot haver un canvi" perquè "ha arribat aquesta gent aquí a la Generalitat", referint-se al Consell format per PP i Vox. No obstant això, matisa que "és un camp de batalla en el qual, per sort o per desgràcia, els grups estan acostumats a viure i ho sabran fer bé".
