BARCELONA, 3 abr. (EUROPA PRESS) -
El Nobel de Literatura del 2006, el turc Orhan Pamuk, reinterpreta mites d'Orient i Occident en la "novel·la política i d'idees" 'La dona pèl-roja' (Random House, en castellà i Més Llibres, en català), on confronta l''Èdip Rei' de Sófocles i un episodi de 'Shahnameh' del poeta persa Ferdousí.
En roda de premsa aquest dimarts, l'escriptor ha explicat la seva voluntat de contraposar ambdues històries, una on Èdip acaba matant el pare sense saber-ho, mentre que en la història sufí és el pare qui mata el fill sense saber-ho, i l'ansietat que subsisteix en ambdues històries és: "Ho vaig fer sense voler, no sóc culpable, i aquesta ansietat legitima l'assassinat".
Escrita al febrer del 2016, la novel·la es remunta a una trama que l'escriptor tenia en ment des de feia 25-30 anys, i ha explicat el desencadenant per escriure-la: "Veient la deriva autoritària per la qual estava passejant el meu país vaig decidir escriure aquesta novel·la".
Sobre la història, que s'ha convertit en la més reeixida de les seves novel·les a Turquia, ha confessat al final de la trobada amb els mitjans sobre els seus paisans: "Vull fer pensar perquè continuen votant per pares que acaben per aixafar els seus fills".
És una novel·la política, però és una novel·la política a nivell antropològic experimental, a nivell de jugar amb les idees, ha ressaltat Pamuk, sobre la tragèdia contemporània al voltant de les relacions paternofilials en l'Istanbul dels 80 fins a l'actualitat.
En la història d'amor i parricidi que barreja intriga, rondalla i tragèdia, se serveix de la imatge d'un pouater i el seu deixeble, que ell mateix va conèixer mentre escrivia 'El llibre negre', en ser veïns del seu estudi: "El que va ser memorable per a mi va ser la relació que tenia un home de mitja edat i el seu deixeble, al qual durant el matí xisclava, li renyava i li cridava i a la nit era molt tendre".
"Al matí mantenien una relació de dominació, submissió i crits. No obstant això a la nit la relació canviava completament i el mestre pouater es convertia en una persona afable, amable, fins i tot tendra", ha rememorat l'autor que ha dit tenir un banc d'històries enorme, que enriqueix a través d'aquest tipus d'històries i troballes que li interessen.
"Associo aquesta relació paternofilial del pare pouater i el fill aprenent a l'autoritarisme (tradició cultural de la meva part del món) i a la individualitat (Sófocles)", ha observat l'escriptor en una trobada amb els mitjans abans de participar a les 18.30 hores d'aquest dimarts en el festival Kosmopolis del Centre Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
"PARE ABSENT"
Pamuk, que imparteix classes a la Universitat de Columbia, ha rememorat la figura del seu "pare absent", i lluny d'afirmar que la novel·la busca ser una reconciliació amb el seu pare, ha dit que, si va trobar a faltar afecte i tendresa, per contra va guanyar llibertat, i la possibilitat de poder ser artista i escriptor.
El seu pare tenia una gran biblioteca i era un "lliurepensador" que bevia de la literatura occidental, d'autors com Jean Paul Sartre, i a diferència dels seus amics li va imprimir altres valors allunyats de models de poder i autoritat, com guardies civils i militars.
METÀFORA DEL POU
Preguntat per aquesta qüestió, ha explicat que la metàfora del pou beu de la gran tradició literària d'Orient Mitjà, que l'aigua escasseja, i trobar aigua es converteix en un element fonamental: "On trobis aigua podràs assentar-te i podràs crear civilització".
A l'inici de la trobada, el seu editor en castellà, Claudio López, ha expressat la voluntat de Pamuk de no centrar la roda de premsa en qüestions polítiques, després que l'autor hagi estat denunciat per criticar el genocidi armeni.
D'entrada, Pamuk ha recordat la seva anterior visita al CCCB en què va alçar una "defensa entusiasta de la UE" i un periodisita veterà de la sala li va assegurar que Turquia acabaria ingressant en la Unió, davant la qual cosa ha lamentat que l'entrada d'aquesta república a la comunitat europea no s'ha arribat a complir.
