"La publicitat més efectiva al món per a la religió catòlica és la Sagrada Família", diu
BARCELONA, 1 maig (EUROPA PRESS) -
L'arquitecte, pintor i escriptor Óscar Tusquets, que presenta el documental sobre la seva vida i obra 'Déu ho veu', ha assegurat que la percepció cap a la professió d'arquitecte ha canviat en els últims anys: "Hi va haver un moment en què els arquitectes manaven bastant a Barcelona".
En una entrevista d'Europa Press pel pas del documental pel Festival Internacional de Cinema Barcelona Sant Jordi - BCN Film Fest, ha afirmat que sempre diu que hi va haver un temps en què Oriol Bohigas --que va ser delegat i assessor urbanístic de l'Ajuntament-- era "l'arquitecte del món que manava més", i va decidir, per exemple, on situar la Vila Olímpica, i anteriorment imposaven molt de respecte figures com José Antonio Coderch o Francesc Mitjans.
Ha dit que els arquitectes eren bastant respectats pels polítics, però que després es van adonar que "no eren tan importants per aconseguir vots", ha lamentat que ara no se sap de qui ha estat una idea si un projecte arquitectònic no agrada, i ha criticat l'urbanisme impulsat pel govern d'Ada Colau a la capital catalana.
Ha explicat que la professió ha canviat d'una "manera brutal" en els últims temps, recordant que ell tractava directament amb els paletes, però que ara és més normal que l'arquitecte ho faci amb el representant de la companyia d'assegurances, advocats i inspectors de l'ajuntament.
"O ets a l'autobús, en què jo dic que n'hi caben dotze, dels arquitectes vedets mundials i fas el que vols; o, si no, és molt dur", ha dit Tusquets.
El documental 'Déu ho veu' --títol d'un dels seus llibres-- va sorgir per l'interès dels codirectors Àlex Guimerà i Guillem Ventura en la seva figura i personalitat i el van seguir durant quatre anys: "És una pel·lícula d'admiració cap a ell", ha dit Guimerà, que ha subratllat que van gravar 120 hores amb l'arquitecte i que volien que es reflectís més el dia a dia de l'arquitecte sense veu en off.
En el documental apareixen obres icòniques de l'arquitecte com la seva intervenció al Palau de la Música Catalana, l'estació de metro Toledo de Nàpols (Itàlia), les noves sales de l'Auditori Alfredo Krauss de Las Palmas i la Casa Regàs de Llofriu (Girona), entre d'altres, creadors com Antonio López, Miquel Barceló, Mario Vargas Llosa i Albert Serra, i té pes l'exposició retrospectiva de la seva pintura que va acollir la Fundació Vila Casas de Barcelona el 2022.
LA SAGRADA FAMÍLIA
Sobre la Sagrada Família d'Antoni Gaudí, que també apareix en el documental, Tusquets ha assegurat que és una obra "impressionant" i que no poden estar equivocats tants milions de persones ni arquitectes de tots els racons del món que la visiten.
Ha explicat que ell "intenta assessorar arquitectònicament" a Barceló en la seva proposta artística per a la façana de la Glòria --va ser un dels tres artistes als quals el temple ha demanat una proposta-- i que si surt elegit serà la gran obra de l'artista mallorquí.
"La publicitat més efectiva al món per a la religió catòlica és la Sagrada Família", ha assenyalat l'arquitecte sobre l'impacte del temple, i ha dit que quan la visita es transforma durant vint minuts, malgrat no considerar-se gaire creient.
Respecte a la figura de Salvador Dalí, de qui va ser amic, ha dit que és continu l'interès pel pintor de Figueres, i ha afirmat que era "la persona més intel·ligent i més divertida" que ha conegut.
ACONSEGUIR "UN MÍNIM D'EMOCIÓ" AMB LES OBRES
Preguntat per si se sent referent, ha dit que no li correspon a ell dir-ho, i ha afegit: "Si la meva obra aconsegueix un mínim d'emoció, ja és la meva feina, ja estic contentíssim. És el que pretenc en tot, en qualsevol detall del que faig, que causi un mínim d'emoció".
Ha afirmat que li importa agradar i que se l'entengui, i ha subratllat que posa "el mateix interès per a un xalet que només el veurà una família, que per a una obra que la poden veure 300.000 persones" a l'hora de dissenyar.
Tusquets ha admès que sent nostàlgia per l'arquitectura quan veu qualsevol estructura una mica ordenada, però ha dit que ara fa coses molt petites o reformes a clients fidels: "Un edifici ja no em toca", ha dit.
Sobre la seva faceta com a pintor, ha assegurat: "M'ho passo molt bé pintant, perquè no tens clients, no tens ordenances, fas el que vols. I això és molt alliberador", ha afegit.
L'arquitecte ha considerat que ha tingut sort amb l'època efervescent a Barcelona i Europa que li va tocar viure de jove, amb el boom llatinoamericà o l'aparició de The Beatles per exemple, i ha dit els seus fills ara "tenen un món molt més avorrit" en la seva joventut.
