La Delegació del Govern central assegura que citen a sis mesos vista i "no es queden desemparats"
BARCELONA, 29 des. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha criticat que les persones que arriben a Catalunya i volen demanar entrar al programa estatal de protecció de refugiats s'enfronten a una llista d'espera que arriba a "un any" per a la primera entrevista per comenar el procés de sollicitud.
En una entrevista d'Europa Press, ha lamentat que és un temps d'espera "llarguíssim", que contradiu la llei d'asil --segons la qual aquesta entrevista hauria de poder fer-se en 30 dies--, i que, mentre les famílies amb menors tenen accés a recursos residencials d'urgncia, aquests no es garanteixen a adults sols.
Fonts de la Delegació del Govern central a Catalunya han negat aquest termini i han assegurat que es donen cites per a aquesta entrevista a sis mesos vista, aproximadament, i que en el moment en qu es demana aquesta cita a l'Oficina d'Estrangeria "se surt amb un document que indica que ests en situació de protecció, no es queda desemparat".
Han afegit que totes les cites que es donen a l'Oficina de Barcelona són per demanar asil --la resta de trmits són online--, i es donen unes 100 diries, amb pics de 120 i un contingent reservat per a casos urgents i famílies amb menors, i han destacat que l'Oficina de Barcelona, com les de Madrid, són especialment actives, per la resta de províncies donen les cites a les poques setmanes, fins i tot dies.
3.600 REFUGIATS
Amorós ha observat que Catalunya ha passat en tres anys de rebre 28 refugiats anuals a rebre milers, fins al punt que ara per ara atén 3.600 refugiats --2.700 en el programa de protecció estatal i la resta en entitats catalanes--: "S'ha moderat l'arribada de joves migrants tot sols, per la de refugiats no, continua sent important".
El secretari ha destacat que les localitats catalanes que han acollit refugiats han tingut una molt bona experincia, i només s'ha donat un cas d'un ajuntament que no va voler renovar un recurs d'urgncia, "un equipament que no ha donat cap problema i del que els vens no s'han queixat", per la qual cosa ho veu un cas allat.
Ara com ara, les arribades més nombroses són les procedents de Veneuela, Colmbia --on "no hi ha procés de pau" des del punt de vista de refugi, tot i que hi hagi una part desarmada--, Hondures, Guatemala, el Salvador, i l'frica Subsahariana.
"I creiem que tots els pasos que estan en l'actualitat política per situacions conflictives, d'aquí a quatre mesos comenaran a notar-se en les estadístiques de refugi", ha observat.
ARRIBADES PEL MEDITERRANI
Sobre la interpellació a actuar que van dirigir a les administracions catalanes el fundador d'Open Arms, scar Camps, i la capitana del 'Sea Watch 3', Carola Rackete, en recollir la Medalla d'Honor del Parlament, Amorós ha defensat que la millor manera de combatre les morts al Mediterrani és "construir vies legals i segures".
Ha advocat per implementar un visat per buscar feina per poder acollir les persones migrants al mercat laboral espanyol, davant el fet que és una previsió indiscutible que augmentar la migració, sobretot la procedent d'frica.
"La nostra estructura demogrfica i la seva són complementries. D'aquí a 2050 l'Europa física, la que va des de Lisboa fins als Urals, perdr 150 milions de persones en edat de treballar", i en aquest mateix període, el continent afric guanyar entre 700 i 1.100 milions de persones.
Ha reflexionat sobre que, si es vol mantenir la grandria de l'economia a Europa, una part d'aquests llocs es podran substituir per l'automatització i una altra part poden sortir de millorar taxes d'ocupació en collectius amb baixa inclusió laboral actualment, "per així i tot, continuar faltant" població en edat laboral, per la qual cosa veu en la immigració una solució.
Preguntat per si ha millorat la comunicació amb el Govern central en l'mbit dels refugiats, després que anteriorment el Govern critiqués falta d'interlocució del Ministeri, ha dit que aquest mes han rebut una trucada que esperaven des de feia un any, tot i que s'ha negat a donar més detalls.
Ha esperat reprendre el dileg sobre la transferncia de competncies sobre refugiats a la Generalitat, després que s'acordés crear una comissió bilateral el 2018 per no es va arribar a crear.
