BARCELONA, 21 Nov. (EUROPA PRESS) -
El Teatre Lliure estrenarà l''òpera líquida' de cambra 'Dido reloaded / Go, Aeneas, go!', el resultat del laboratori d'escriptura que va proposar Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC) a un grup de joves creadors catalans, dels quals les seves dues parts es podran veure juntes per primera vegada del 26 al 30 de novembre a l'Espai Lliure de Montjuïc
L'òpera de cambra --amb tres veus, audiovisuals, música electrònica, un clarinet i un violoncel-- és una relectura contemporània del mite de Dido i Enees que, partint de l'obra homònima de Henry Purcell, crea una al·legoria del moment de crisi política, econòmica i de confiança que viu Europa, ha explicat en roda de premsa el director de l'OBNC Dietrich Grosse.
Després de crear 'Dido reloaded' amb el laboratori OBNC, l'equip va ser guardonat amb el premi berlinès a la nova creació operística 'Berliner Opernpreis 14 von Neuköllner Oper und Gasag', que els va permetre produir una opera per a la Neuköllner Operen de Berlín: el resultat és 'Go, Aeneas, go!', que dóna continuïtat al projecte de l'OBNC, al qual se li ha sumat també un epíleg i s'estrenarà al Lliure i que tancarà les dues històries.
El director de l'antic Festival --que va néixer el 1993 sota la direcció de Toni Rimbau i actualment es consolida com a espai de creació-- ha recalcat el vincle que s'ha creat entre Barcelona i Berlín, amb una iniciativa que pretenen que tingui continuïtat: actualment l'OBNC treballa ja en un nou projecte que s'estrenarà d'aquí a un any, "un retaule de quatre peces breus sobre 'Carmen', que reestudiarà el mite de la cigarrera", ha descrit el dramaturg Marc Rosich --director artístic d'OBNC--.
UN PROJECTE CONJUNT
L'equip està format per quatre compositors --Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau--, un director escènic, Jordi Pérez Solé, i la dramaturga Cristina Cordero: tots són de procedència catalana, però viuen a diferents ciutats europees --com Londres, Rotterdam, París i Berlín--, i les diferents influències que han rebut ha enriquit el projecte, ha valorat Grosse.
Han anomenat el format 'òpera líquida' referint-se a la simbiosi de creació conjunta que han fet els quatre compositors, la llibretista i el director d'escena: "És un recipient operístic ple de líquids diferents que acaba tenint un color únic", ha descrit el director escènic Jordi Pérez Solé.
DRAMA I COMÈDIA A EUROPA
La primera part, més dramàtica, mostra Dido com a reina d'un país en crisi, del Sud d'Europa, que decideix lliurar-se a Enees i demanant el seu rescat, lliurant també el seu país, i acaba lamentant-se després de l'abandonament que pateix.
A la segona part es presenta un Enees cridat pels déus --els mercats i el poder europeu en aquesta versió--, fent un periple sense èxit per reunir Europa, rescatant països i participant en concursos de discurs polític: uns discursos per als que s'han utilitzat frases reals de polítics --com Obama o Berlusconi-- que es van buidant de significat, aportant un aire de comèdia a aquesta segona meitat de l'obra.
Pasqual ha confessat haver escollit aquest projecte per al Teatre Lliure després de veure, a l'estrena de la primera part, un tipus d'òpera amb amor per la veu com el de l'opera lírica: "Vaig sentir una cosa fascinant, hi havia una cua immensa, era música i teatre amb un llibret fantàstic, i trencava amb el costum dolent de l'òpera contemporània de maltractar les veus humanes".
