"Fa temps que no he actuat en català, i el text em permet retrobar el plaer de les paraules"
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
La veterana actriu Núria Espert es posa a la pell d''El rei Lear', de William Shakespeare, en una versió dirigida per Lluís Pasqual, que estarà del 15 al 22 de gener al Teatre Lliure de Montjuïc, a Barcelona, amb traducció de Joan Sellent.
"No havia pensat en la vida fer 'El rei Lear'; que és l'obra de Shakespeare que més em commou", ha comentat l'actriu en roda de premsa aquest divendres, on ha dit que tot i que no se li hagués passat la idea per la cap, li va semblar una cosa natural quan Lluís Pasqual li va oferir el paper.
Espert afronta el paper com un gran atreviment: "El meu treball és fer coses que no hagi fet abans, no repetir una cosa que va sortir bé (si va sortir ben ja no em ve de gust), si surt malament, sí", i una de les novetats a les quals s'enfronta és no ser el centre de l'espectacle, sinó un personatge més dels vuit que sustenten el globus terraqüi, ha remarcat.
Tot i que ha demanat al director del teatre trobar un bon repartiment, i va rellegir tres vegades l'obra, va acceptar l'oferta, també perquè l'entusiasmava tornar a actuar en català: "Fa temps que no he actuat en català, i la traducció d'aquest text em permet retrobar tot el gust i plaer de les paraules", cosa que li ha donat tornar a trobar-se amb la seva llengua.
Ha considerat 'El rei Lear' una lliçó de vida que posa sobre la taula que la humanitat ha estat una raça estranya i complicada, i que "que a mesura que el cervell s'ha desenvolupat és cada vegada però incomprensible, som tan creatius, tan fantàstics".
"Hem fet coses tan extraordinàries que ens salven d'alguna manera de totes les atrocitats que estem vivint: ens salva perquè al mateix temps hem estat capaços de la Capilla Sixtina i la 'Divina Comèdia': Aquestes coses tan fabuloses ens disculpen davant dels que vindran després i no podran entendre l'autodestrucció", ha dit Espert, que ha avisat també que aquesta obra bé podria titular-se de mil maneres més.
Sobre el seu personatge, ha comentat que representa algú amb molts éssers estimats, però que viu embolicat en la política que "ara molt més que abans envolten d'escombraries i podridura a qui mana".
Com la dels qui l'envolten, la seva vida es transforma en un instant en un acte de vanitat, autosuficiència i poder mal dirigit, i que a partir d'aquí, cada personatge comença a créixer amb el mirall trencat, i ell n'és un, un personatge travessat pel dolor, la foscor i la por, quan abans se sentia satisfet de la seva bellesa i esplendor: "Hi ha poesia dins d'aquesta desolació".
"HAURAN DE VENIR ELS GEOS"
Preguntada sobre si la representació d'aquesta obra és un bon final, Espert ha assegurat sorpresa per la qüestió: "Mira, mentre tingui tantes ganes, tanta salut, tantes ofertes, em senti respectada i estimada hauran de venir els GEO".
Pasqual ha comentat que aquest muntatge, amb 25 intèrprets, és "una gran empresa per a un teatre i un exercici d'humiliació quotidiana perquè un s'adona que no la podrà abraçar amb tots els significats", i ha dit que el seu comès s'ha basat, sobretot, a tallar i teixir la magna obra.
"Un busca el millor actor, i en aquest cas era una dona", ha comentat Pasqual, que ha reconegut que la major dificultat ha estat trobar el to d'aquesta obra, que ha definit com una travessia a través del dolor i un ventall exhaustiu de les possibilitats de l'ésser humà.
Parla de maldat, renúncia, generositat, i explica les conseqüències dels amors i els desamors, però sobretot, Pasqual no ha volgut imprimir una mirada concreta a l'obra: "Shakespeare no jutjava els personatges, tot i que fossin dolents. Si ell no posa la seva mirada, per què posaré jo la meva?".
L'espectacle està construït a base de sentiments i emocions, però inclou una "èpica molt gran, que és la història de la humanitat i el món"; i ha comentat que una altra de les dificultats del text ha estat que la paraula de Shakespeare sembla quotidiana i natural, però no ho és, i això requereix un gran esforç.
"Les paraules són com trossos de carbó mineral que tenen dins una potència energètica molt forta: donen impressió de realitat, però estàs dins de la respiració d'un poema", ha afegit.
L'obra té un escenari a dues bandes en el qual es juga amb un escenari central i unes plataformes modulars, que creen espais diferents, ja que l'acció transcorre en molts llocs, fins a 34 localitzacions diferents.
Formen part de l'elenc al costat d'Espert, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique i David Selvas, entre d'altres.
