Publicat 15/01/2015 13:56

Núria Espert debuta en la pell d''El rei Lear' al Teatre Lliure

Lluís Pasqual y Núria Espert
EUROPA PRESS

"Fa temps que no he actuat en català, i el text em permet retrobar el plaer de les paraules"

BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -

Núria Espert es posarà a la pell d''El rei Lear', de William Shakespeare, en una versió de Lluís Pasqual, que es farà des d'aquest dijous i fins al 22 de febrer al Teatre Lliure de Montjuïc.

"No havia pensat en la vida fer 'El rei Lear'; que és l'obra de Shakespeare que més em commou", va comentar l'actriu en roda de premsa divendres passat, on va dir que tot i que no se li hagués passat la idea pel cap, li va semblar el més natural quan Lluís Pasqual li va oferir el paper.

Espert afronta el paper com un gran atreviment: "El meu treball és fer coses que no hagi fet abans, no repetir el que va sortir bé (si va sortir bé ja no em ve de gust), si surt malament, sí", i una de les novetats a les quals s'enfronta és no ser el centre de l'espectacle, sinó un personatge més dels vuit que sustenten el globus terraqüi, va remarcar.

Tot i que va demanar al director del teatre trobar un bon repartiment, i va rellegir tres vegades l'obra, va acceptar l'oferta, també perquè l'entusiasmava tornar a actuar en català: "Fa temps que no he actuat en català, i la traducció d'aquest text em permet retrobar tot el gust i el plaer de les paraules", fet que li ha permès tornar a trobar-se amb la seva llengua.

Va considerar 'El rei Lear' una lliçó de vida que posa sobre la taula que la humanitat ha estat una raça estranya i complicada, i "que a mesura que el cervell s'ha desenvolupat és cada cop més incomprensible, som tan creatius, tan fantàstics".

"Hem fet coses tan extraordinàries que ens salven d'alguna manera de totes les atrocitats que estem vivint: ens salva perquè hem estat capaços de la Capilla Sixtina i la 'Divina Comèdia'. Aquestes coses tan fabuloses ens disculpen davant dels que vindran després i no podran entendre l'autodestrucció", va dir Espert, que va avisar també que aquesta obra es podria titular de mil maneres més.

El seu personatge representa algú amb molts éssers estimats, però que viu embolicat en la política que "ara molt més que abans envolta d'escombraries i podridura el que mana".

Com la dels qui l'envolten, la seva vida es transforma en un instant en un acte de vanitat, autosuficiència i poder mal dirigit, i a partir d'aquí, cada personatge comença a créixer amb el mirall trencat. Ell esdevé un personatge travessat pel dolor, la foscor i la por, quan abans se sentia satisfet de la seva bellesa i esplendor: "Hi ha poesia dins d'aquesta desolació".

"UNA GRAN EMPRESA"

Pasqual va comentar que aquest muntatge -amb traducció de Joan Sellent i 25 intèrprets--, és "una gran empresa per a un teatre i un exercici d'humiliació quotidiana perquè un s'adona que no la podrà abraçar amb tots els significats", i va dir que la seva comesa s'ha basat, sobretot, a tallar i teixir l'obra magna.

"Un busca el millor actor, i en aquest cas era una dona", va afirmar Pasqual, qui va reconèixer que la dificultat més gran va ser trobar el to d'aquesta obra, que va definir com una travessia a través del dolor i un ventall exhaustiu de les possibilitats de l'ésser humà.

Parla de maldat, renúncia, generositat, i explica les conseqüències dels amors i els desamors, però sobretot, Pasqual no va voler imprimir una mirada concreta a l'obra: "Shakespeare no jutjava els personatges, tot i que fossin dolents. Si ell no posa la seva mirada, per què posaré jo la meva?".

L'espectacle està construït a base de sentiments i emocions, però inclou una "èpica molt gran, que és la història de la humanitat i el món"; i va comentar que una altra de les dificultats del text va ser que la paraula de Shakespeare sembla quotidiana i natural, però no ho és, i això requereix un gran esforç.

"Les paraules són com trossos de carbó mineral que tenen dins una potència energètica molt forta: donen impressió de realitat, però ets dins de la respiració d'un poema", va afegir.

L'obra té un escenari a dues bandes en el qual es juga amb un escenari central i unes plataformes modulars, que creen espais diferents, ja que l'acció transcorre en molts llocs, fins a 34 localitzacions diferents.

Formen part de l'elenc al costat d'Espert, Míriam Iscla, Jordi Llovet, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique i David Selvas, entre d'altres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés