Descobreixen tres galeries soterrades que van poder ser cisternes
GIRONA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
Els recents treballs arqueolgics als túnels de l'església del convent de Sant Agustí a Castelló d'Empúries (Girona) han revelat l'existncia d'unes galeries soterrades que s'han pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I a. de C., a l'poca romana.
Fins ara, les referncies més antigues en el municipi eren fonts documentals del segle IX, ha informat el Govern en un comunicat d'aquest dimarts.
Es tracta d'unes intervencions incloses en el projecte d'investigació de l'Institut d'Estudis Empordanesos i ha comptat amb el finanament de l'Ajuntament.
El projecte 'La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territori o pagus Petralatense. La població altmedieval a l'entorn de l'estany de Castelló (2022-2025)' s'inclou al Pla d'Investigació de l'arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei del Patrimoni Arqueolgic i Paleontolgic de la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat.
Els directors del projecte (Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola) han celebrat la troballa i han considerat que és una "pea clau" del patrimoni histric de Castelló d'Empúries.
ELS TREBALLS
Les intervencions arqueolgiques s'han fet en una de les tres galeries soterrades, i el coneixement de la cronologia de la construcció ha estat possible grcies a la recuperació d'una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria.
La datació, mitjanant una anlisi radiocarbnic, situa la construcció entre els anys 198-42 a. de C., dates que porten a l'poca romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi.
Les galeries, disposades en forma d'U, estan connectades i tenen un recorregut total d'uns 40 metres, la seva amplria és d'uns 3 metres i l'altura de 4,5 metres.
Les galeries estan construdes amb murs slids de parament regular, de pedra granítica, amb un ample d'1,5 a 0,9 metres i cobertes amb volta de mig punt.
Les parets, la base i el sostre conserven restes d'un revestiment de morter hidrulic, conegut com a opus signinum, la funció del qual era impermeabilitzar les parets: "Aix faria pensar que es tracta d'unes grans cisternes, amb capacitat de fins el 400.000 litres d'aigua", i van poder formar part d'un important enclavament militar.
"Aquesta construcció enterrada ha de situar-se en un moment d'expansió del domini rom en la península ibrica, quan l'actual territori catal s'incorpora a la província romana de la Hispnia Citerior", han afirmat.
