Descobreixen tres galeries soterrades que van poder ser cisternes
GIRONA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
Els recents treballs arqueològics als túnels de l'església del convent de Sant Agustí a Castelló d'Empúries (Girona) han revelat l'existència d'unes galeries soterrades que s'han pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I a. de C., a l'època romana.
Fins ara, les referències més antigues en el municipi eren fonts documentals del segle IX, ha informat el Govern en un comunicat d'aquest dimarts.
Es tracta d'unes intervencions incloses en el projecte d'investigació de l'Institut d'Estudis Empordanesos i ha comptat amb el finançament de l'Ajuntament.
El projecte 'La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territori o pagus Petralatense. La població altmedieval a l'entorn de l'estany de Castelló (2022-2025)' s'inclou al Pla d'Investigació de l'arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat.
Els directors del projecte (Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola) han celebrat la troballa i han considerat que és una "peça clau" del patrimoni històric de Castelló d'Empúries.
ELS TREBALLS
Les intervencions arqueològiques s'han fet en una de les tres galeries soterrades, i el coneixement de la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d'una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria.
La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònic, situa la construcció entre els anys 198-42 a. de C., dates que porten a l'època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi.
Les galeries, disposades en forma d'U, estan connectades i tenen un recorregut total d'uns 40 metres, la seva amplària és d'uns 3 metres i l'altura de 4,5 metres.
Les galeries estan construïdes amb murs sòlids de parament regular, de pedra granítica, amb un ample d'1,5 a 0,9 metres i cobertes amb volta de mig punt.
Les parets, la base i el sostre conserven restes d'un revestiment de morter hidràulic, conegut com a opus signinum, la funció del qual era impermeabilitzar les parets: "Això faria pensar que es tracta d'unes grans cisternes, amb capacitat de fins el 400.000 litres d'aigua", i van poder formar part d'un important enclavament militar.
"Aquesta construcció enterrada ha de situar-se en un moment d'expansió del domini romà en la península ibèrica, quan l'actual territori català s'incorpora a la província romana de la Hispània Citerior", han afirmat.
