Foto: VHIR
BARCELONA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) -
Un estudi internacional, amb participació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha identificat noves espècies de macrobiota intestinal que aconsegueixen marcar la diferència entre individus sans i malalts a través de dos estudis.
Els treballs, que publica la revista 'Nature Biotechnology', ha descobert més de 500 espècies totalment desconegudes fins ara, fet que suposa ampliar el catàleg de gens microbians coneguts, de 3 a 10 milions, gràcies a un nou enfoc a l'anàlisis bioinformàtic.
Aquests resultats formen part del projecte europeu MetaHIT, en què participen 13 hospitals amb una dotació d'11,4 milions d'euros per investigar com es relaciona el microbioma humà amb la salut i la malaltia.
Els investigadors del VHIR, amb Francisco Guarner al capdavant, s'han convertit en els únics participants espanyols en dos treballs que sumen nous resultats al projecte.
Un altre de les troballes que suma l'estudi és que les mostres de la flora intestinal d'alguns individus tenen molt poques d'aquestes espècies i, en analitzar-lo amb més detall, s'ha vist que, curiosament, es tracta de les mostres que pertanyen als pacients amb malaltia de Crohn.
"Això planteja una dada en el qual hem d'aprofundir, i és que aquestes espècies, fins ara desconegudes, són possiblement les que marquen la diferència entre la microbiota de les persones sanes i la de les malaltes", ha destacat Guarner.
Aquestes dades són molt importants perquè permeten plantejar estratègies per intentar recuperar aquestes espècies amb intervencions nutricionals, mitjançant l'administració de fibres, prebiòtics que ajudin al creixement selectiu d'algunes espècies o probióticos.
Aquests bacteris desconeguts són, gairebé amb tota seguretat, dels anomenats "bacteris bons" per no ser els típics que produeixen una infecció, ni es coneixen ni s'han aïllat abans.
En aquests casos el trasplantament d'excrements no és útil perquè precisament en tractar-se d'espècies més làbils, anaeròbies més estrictes i més dependents de l'entorn i de les seves companyes, gairebé amb tota seguretat no sobreviurien fora del còlon per poder ser trasplantades, i el resultat és que s'acabarien trasplantant i acabarien proliferant espècies indesitjables, ha afegit Guarner.
El Dr. Guarner, responsable d'aquesta investigació i investigador del Grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR, va una mica més lluny encara i ha comentat: "Aquestes espècies no són cultivables, són molt sensibles a l'oxigen, és a dir, són anaeròbies molt estrictes i estableixen una gran dependència amb el seu entorn per poder sobreviure".
Per aquest mateix motiu, quan els experts acudeixen a les bases de dades no es troba rastre i fins ara no se sabia res d'elles, i ha estat només gràcies a aquest nou enfoc d'anàlisis bioinformàtic que han pogut "aflorar", literalment, aquestes espècies noves en el coneixement de la nostra flora intestinal, ha indicat l'expert.
Els microorganismes que viuen a l'ésser humà es xifren en uns 100 bilions, 10 vegades més que el número total de cèl·lules humanes, i el projecte MetaHIT ha complert el seu objectiu de desxifrar la caracterització i variabilitat genètica de gran part de la comunitat de microorganismes que viuen en el tub digestiu dels humans.
Els resultats inicials d'aquest mateix projecte, l'any 2010, van apuntar a 3.300.000 gens diferents, traduïts en 20.000 funcions diferents, 5.000 de les quals eren totalment desconegudes fins ara.
Cada individu té uns 600.000 d'aquests gens microbians i 300.000 són una base que es repeteix de manera constant entre tots els individus.
