Actualitzat 13/04/2015 17:35

Una novel·la de Sergi Doria recupera un estafador català de repercussió internacional del XX

Sergi Doria
Foto: EUROPA PRESS

   BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)

El periodista i escriptor Sergi Doria recupera la figura de l'enigmàtic estafador català Antoni Llucià Bussé a la seva nova novel·la 'No digas que me conoces' (Plaza&Janés), on viatja a través de les estafes fetes als bancs més poderosos de l'època de Nova York, Suïssa, França i Espanya, que van sembrar titulars a diaris internacionals com 'The New York Times' i 'Le Figaro'.

   Habitant de la Barcelona de principi del segle XX, era un home culte i ben vestit, que va fer de l'estafa tot un art, i que entre les seves fites hi ha la d'haver-se fet passar diverses vegades per Alfons XIII: "Havia de ser un superdotat", ha dit Doria en roda de premsa aquest dilluns.

   La idea d'aquest llibre va començar fa molts anys, quan Doria va topar amb el personatge i va pensar que la crònica periodística de l'època havia exagerat sobre la seva història, fet que el va portar a investigar i documentar-se durant un any.

   Doria ha avisat que, no com els corruptes de l'actualitat, el seu personatge "mai va enganyar les velletes ni els pobres, va donar pals als bancs", i que va ser un enigmàtic home que parlava quatre idiomes, havia estudiat un any de Medicina i reunia un excel·lent 'savoir faire' amb les dones fins al punt d'acabar casant-se amb la filla del director d'una de les presons on va estar pres.

   Llucià es va dedicar a assumir identitats alienes que aprenia de memòria, va ingressar a dos manicomis, es va casar set vegades --en sis ocasions, amb identitat falsa-- i va tenir dos fills: "Tenia una capacitat de convèncer brutal. Era un personatge amb molta retòrica i de seguida es va convertir en un líder".

DIAGNÒSTIC D'IDIOTISME MORAL

   Per començar la seva investigació, va recórrer al manicomi de Sant Boi fins a trobar l'expedient, que el va conduir fins a la nora de Llucià: va descobrir que diagnosticat d''idiotisme moral', un concepte amb el qual el 1900 els psiquiatres es referien a "gent molt dotada, amb molta facilitat per aprendre a llegir i a escriure, i molt propensa a la mentida, buscant la facilitat de les coses".

   Segons ha explicat, Llucià va ser un enigma fins i tot quan va morir --en un enterrament amb un eco "brutal"--, ja que oficialment al final de la seva vida va ser empresari immobiliari, i va deixar a la seva dona una casa al Putxet, a més d'haver-ne tingut una altra al número 64 del passeig de Gràcia.

UN CATALÀ "UNIVERSAL A LA SEVA MANERA"

   Doria ha remarcat que "a nivell espanyol, europeu i internacional, va ser un català universal a la seva manera", que va començar el seu camí prenent prestades 3.000 pessetes de l'acadèmia Berlitz, de manera que va poder materialitzar la seva obsessió: un viatge a Cuba, que dóna començament a una gira hispanoamericana en què es va inventar 25 identitats, i fins i tot es va arribar a disfressar.

   "Se suposa que tenia un pis franc per poder vestir-se del que li convingués a cada moment", ha dit Doria, convençut de la gran capacitat de Llucià de detectar la vanitat de cada una les seves víctimes com a punt feble per actuar.

   De fet, ha assegurat que moltes celebritats a les quals enganyava no el denunciaven perquè "quedaven com idiotes", ja que sabia calibrar molt bé els seus enganys.

   La novel·la inclou també gestos de complicitat al món del cinema --al qual l'estafador era molt aficionat--, a la Barcelona pistolera de l'època i a Antoni Gaudí, que havia tingut relació amb el psiquiàtric on ell va ingressar i els pacients del qual van treballar en la projecció de la cripta de la Colònia Güell.

   "Al lector li toca prendre judici sobre la relativitat de la conducta moral: la gent que parla en blanc o negre és terrible. Hi ha una gamma de grisos importantíssima", ha tancat Doria, temorós, ha dit, dels personatges que són virtuosos dogmàtics.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés