El fàrmac usat inhibeix una proteïna que afavoreix la metàstasi
BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
Investigadors de Girona han descobert que el fàrmac silibinina resulta eficaç contra les metàstasis cerebrals, ja que ha reduït aquest tipus de lesions sense causar efectes adversos en un estudi preliminar realitzat en 18 pacients.
L'estudi, publicat en 'Nature Medicine' i realitzat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO)-Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), ha demostrat per primera vegada que la silibinina inhibeix una molècula --la proteïna STAT3-- que afavoreix la metàstasi.
L'estudi, d'ús compassiu, s'ha realitzat en 18 pacients gironins amb carcinoma de pulmó i metàstasis cerebrals --després de mostrar-se efectiu en ratolins--, i suposa una prova de concepte sobre el compost, que podria ser una alternativa eficaç i segura per tractar les metàstasis cerebrals, encara que seran necessaris més assajos abans d'incorporar-ho a la clínica.
El 75% dels pacients va reaccionar positivament al tractament en l'àmbit de les metàstasis cerebrals: tres d'aquests (20%) van mostrar una resposta total i deu (55%), una resposta parcial, i la supervivència mitjana es va situar en 15,5 mesos, mentre que en el grup de control --format pels pacients tractats en la mateixa institució entre 2015 i 2016-- va ser de quatre mesos.
L'estudi està liderat pel cap del Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), Manuel Valent, i compta amb la participació del referent clínic de tumors toràcics de l'ICO Girona-IDIBGI, Joaquim Bosch, i del cap del Grup de Metabolisme i Càncer del Programa PROCURI de l'ICO-IDIBGI, Javier Menéndez.
INTERACCIÓ AMB UNA PROTEÏNA
Els investigadors es van fixar en una població de cèl·lules del cervell anomenades astròcits, que responen el dany causat entrant en un estat reactiu i que s'associa a les metàstasis, i també en una proteïna relacionada amb les metàstasis --la proteïna STAT3--.
Com a mostra l'estudi, l'activació d'aquesta proteïna té lloc d'una manera significativa i específica en una superpoblació d'astròcits reactius que són clau per establir un ambient prometastàsic, i quan s'elimina la proteïna dels astròcits amb tècniques d'enginyeria genètica, es compromet la viabilitat de les metàstasis al cervell.
Davant aquests resultats prometedors, els autors de l'estudi van intentar bloquejar la proteïna amb el fàrmac, sobre el qual Bosch ja havia demostrat en un altre estudi la seva capacitat antitumoral, encara que es desconeixia el seu mecanisme d'acció.
"Hem aclarit per primera vegada com la silibinina pot inhibir directament la molècula STAT3 en dos punts, el primer d'ells encarregat de l'activació de STAT3 i el segon implicat en la seva unió a l'ADN", ha explicat Joavier Menéndez.
L'activació d'aquesta proteïna és un mecanisme amb el qual sovint les cèl·lules tumorals són resistents als tractaments oncològics, per la qual cosa investiguen l'ús d'aquest fàrmac o de molècules similars en l'ICO-IDIBGI.
Entre un 10% i el 40% dels tumors primaris generen metàstasis al cervell, que actualment han de tractar-se amb cirurgia o radioteràpia, encara que en els últims anys han aparegut algunes alternatives, com a teràpies dirigides i immunoteràpia, però solament el 20% de pacients poden beneficiar-se, en el millor dels casos.
