HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE
Les investigacions permeten avançar cap a una medicina de precisió
BARCELONA, 21 juny (EUROPA PRESS) -
Dos estudis amb participació de l'Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han mostrat com la combinació de biomarcadors biològics i tecnologies digitals poden ajudar a anticipar millor l'evolució de la malaltia i facilitar un seguiment "més personalitzat" a pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Aquestes investigacions aporten noves eines per comprendre la diversitat d'aquesta malaltia i avançar cap a una medicina de precisió de l'ELA, amb estratègies adaptades a les característiques de cada persona, ha informat en un comunicat aquest diumenge 21 de juny, Dia Mundial de l'ELA.
La coordinadora de la Unitat Funcional de Motoneurona de l'Hospital de Bellvitge i membre grup de recerca en Malalties Neurològiques i Neurogenética de l'Idibell, Mònica Povedano, ha explicat que encara no es pot respondre amb exactitud als pacients amb ELA quin serà la seva evolució, però que cada vegada es disposa de "més eines per comprendre millor les diferents formes de presentació de la malaltia".
Un estudi publicat recentment a la revista 'Brain Pathology' ha analitzat centenars de proteïnes presents en el líquid cefalorraquidi de persones amb ELA en el moment del diagnòstic i els resultats mostren que les formes més agressives de la malaltia presenten signatures moleculars específiques relacionades amb processos inflamatoris i alteracions en la protecció cel·lular.
La investigació identifica la proteïna CXCL7 com un possible biomarcador complementari als neurofilaments, actualment el biomarcador més consolidat, la qual cosa podria ajudar a personalitzar el seguiment clínic i millorar el disseny d'assajos.
TECNOLOGIES DIGITALS
D'altra banda, un estudi internacional publicat a 'Annals of Clinical and Translational Neurology' ha avaluat diferents eines digitals que permeten a les persones amb ELA realitzar proves de veu, mobilitat, funció respiratòria i habilitat manual des de casa.
Això pot ajudar a facilitar un seguiment més freqüent i menys invasiu, reduir la càrrega associada als desplaçaments i afavorir una participació més senzilla en estudis clínics i projectes d'investigació.
Segons Povedano, "el futur de l'atenció a l'ELA passarà per integrar diferents fonts d'informació: biomarcadors biològics, dades genètiques, tecnologies digitals i valoració clínica especialitzada".
Així, remarca que l'ELA és molt més heterogènia del que es pensava fa uns anys: "Comprendre aquesta diversitat és imprescindible per oferir una atenció més precisa i avançar cap a tractaments realment personalitzats", ha exposat.
