Publicat 06/05/2015 19:34

Un nou tipus de cèl·lules mare obre la porta al desenvolupament d'òrgans de reemplaçament

Científico, laboratorio, microscopio
FARMASIERRA 0096

BARCELONA, 6 maig (EUROPA PRESS) -

Científics del Salk Institute de La Jolla (Califòrnia), en col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat Catòlica de Múrcia i la Clínica Cemtro de Madrid, han descobert un nou tipus de cèl·lula mare que ha permès desenvolupar la primera metodologia fiable per integrar cèl·lules mare humanes en un embrió animal.

Aquest descobriment, liderat per l'investigador del Salk Institute Juan Carlos Izpisúa-Belmonte i publicat a la revista 'Nature', suposa "la superació d'un obstacle important" amb vista a aconseguir el creixement d'òrgans de reemplaçament per a humans, ha informat el Clínic en un comunicat aquest dimecres.

El fet de poder desenvolupar òrgans de reemplaçament permetria fer front a la falta de donants i al risc que el sistema immune dels pacients receptors rebutgi el trasplantament, així com beneficiar persones amb malalties cròniques com la diabetis i les insuficiències hepàtica i cardíaca.

Les cèl·lules mare utilitzades fins ara en els estudis científics es classificaven segons la seva etapa durant el desenvolupament embrionari: en aquest treball, els investigadors han trobat un tipus de cèl·lules mare que es caracteritzen per la seva localització en l'embrió --específiques d'una zona en concret-- i han vist que són més fàcils de cultivar al laboratori.

D'aquesta manera, han fet servir aquesta nova característica espacial per integrar cèl·lules mare humanes a un embrió de ratolí mitjançant la seva alineació amb la posició corresponent en l'embrió de destí.

La diferència més prometedora entre aquestes cèl·lules orientades a l'espai, anomenades rsPSCs, i les cèl·lules mare tradicionals és "la seva capacitat per formar una quimera humà-ratolí, una combinació de cèl·lules a partir de les dues espècies".

INCOMPATIBILITAT I REBUIG

"Quan s'han intentat trasplantar teixits animals en éssers humans, la incompatibilitat entre aquests ha portat al rebuig", ha assenyalat Izpisúa-Belmonte, que ha afegit que hauria més probabilitat d'èxit si es pogués fer créixer òrgans a través de les pròpies cèl·lules mare del pacient.

Aquesta possibilitat s'ha acostat més a la realitat amb els últims avenços en la generació de cèl·lules mare a partir de cèl·lules somàtiques dels pacients, que són les que ja han donat lloc a un tipus específic de teixit, com la pell.

Gràcies a aquests avenços, els investigadors poden ara prendre cèl·lules de la pell d'una persona, transformar-les en cèl·lules mare i després convèncer-les per convertir-se en cèl·lules específiques d'un teixit diferent, com les del cervell, el múscul i el pàncrees.

Com que les cèl·lules tenen el mateix ADN que la cèl·lula original de la pell, els teixits nous, en teoria, serien acceptats si se'ls torna al cos com un òrgan de reemplaçament.

En estudis previs s'havia intentat combinar al laboratori cèl·lules mare humanes amb embrions de ratolí, "però els resultats suggereixen que aquesta metodologia no és prou fiable per a la integració de les cèl·lules humanes en embrions de ratolí".

"L'equip va prendre un enfocament diferent, en centrar-se en la ubicació en comptes del moment de la incorporació" de les cèl·lules humanes a l'embrió primerenc de ratolí.

CÒCTEL DE SENYALS QUÍMICS

D'aquesta manera, els investigadors van desenvolupar un còctel de senyals químiques que van aconseguir que les cèl·lules mare embrionàries humanes en una placa de laboratori s'orientessin a l'espai i s'identifiquessin com a part de la regió de l'embrió.

Per poder comparar aquesta nova metodologia amb les ja existents, també van inserir cèl·lules mare humanes cultivades amb mètodes convencionals: mentre les convencionals no es van integrar en l'embrió de ratolí, les rsPSCs humanes sí que ho van aconseguir i van iniciar el procés de diferenciació a les cèl·lules de les tres principals capes embrionàries --conegudes com a ectoderma, mesoblast i endoderma--, que donen lloc a teixits i òrgans específics en l'embrió en desenvolupament.

El director mèdic del Clínic i coautor de l'estudi, Josep Maria Campistol, ha assenyalat que aquest coneixement "podria ser crucial per generar en un futur diferents tipus de cèl·lules funcionals i madures per a la medicina regenerativa".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés