Publicat 16/05/2019 19:23

Nou rcord de desplaats per les guerres i la violncia al món: 41,3 milions

Desplazados por un ataque en Rann, Nigeria
MSF

Els desastres naturals van obligar 17,4 milions de persones a abandonar les seves llars el 2018

MADRID, 10 Maig (EUROPA PRESS)

La xifra de persones que s'han vist obligades a abandonar les seves cases sense creuar les fronteres dels seus pasos va aconseguir el 2018 una nova xifra rcord, 41,3 milions de persones, la majoria de les quals estan concentrades a l'frica Subsahariana, on més van augmentar, i al Orient Prxim i al Nord d'frica, amb l'excepció de Colmbia, el segon país amb més desplaats interns del món.

Així es desprn de l'últim Informe Global sobre Desplaament Intern publicat pel Centre d'Observació del Desplaament Intern (IDMC) de l'ONG Consell Noruec per als Refugiats (NRC). La representa dues terceres parts més que el nombre total de refugiats que hi ha al món (25,4 milions a finals del 2017).

En total, l'IDMC va registrar 10,8 milions de nous desplaaments en relació amb guerres i violncia durant el 2018 motivats principalment pels conflictes continuats a la República Democrtica del Congo (RDC) i Síria, l'augment de les tensions intercomunitarias a Etipia, el Camerun i la regió del Cinturó Mitj de Nigria, segons l'informe.

Dels 41,3 milions de desplaats interns a nivell mundial, dues terceres parts, o el que és el mateix, 30,9 milions, viuen en deu pasos: Síria, Colmbia, República Democrtica del Congo, Somlia, l'Afganistan, el Iemen, Nigria, Etipia, el Sudan i l'Iraq.

"L'informe d'aquest any és un trist recordatori de la recurrncia del desplaament i de la gravetat i urgncia de les necessitats dels desplaats interns", ha subratllat la directora de l'IDMC, Alexandra Bilak.

"Molts dels mateixos factors que van fora la gent a fugir de les seves cases ara els impedeixen tornar o trobar solucions en els llocs on s'han installat", ha lamentat. Molts dels desplaats interns que van intentar tornar a l'Iraq, Nigria i Síria es van trobar amb les seves cases destrudes, infraestructures devastades i manca de serveis bsics.

FRICA SUBSAHARIANA, AL CAPDAVANT

frica Subsahariana va ser la regió que més desplaats interns va registrar, amb 7,4 milions. En total, en acabar l'any, hi havia 16,5 milions de desplaats a la regió, que "acull alguns de les crisis de desplaament més aferrissades del món", segons Bilak. "Conflictes emergents i els efectes del canvi climtic van forar més milions de persones a fugir l'any passat, per moltes d'aquestes crisis són passades per alt i reben pocs fons", ha denunciat.

Etipia va ser el país que més nous desplaats interns va registrar el 2018, 2,9 milions, motivats per conflictes entorn de recursos i per violncia intercomunitaria, una xifra que suposa quatre vegades més la registrada el 2017. Somlia també va registrar el nombre més alt de nous desplaaments en una dcada, 578.000.

A Orient Prxim i el Nord d'frica hi havia a finals del 2018 11 milions de desplaats interns, mentre que al llarg de l'any es van produir 2,1 milions de nous desplaats principalment a Síria, el Iemen i Líbia.

IMPOSSIBLE TORNAR A LES SEVES LLARS

A més, milions de persones que ja estaven desplaades en aquesta regió no van poder tornar a les seves cases per motius de seguretat, perqu els seus habitatges i infraestructures estan destrudes i per la falta de serveis bsics i mitjans de vida.

Fora d'aquestes dues regions, només Colmbia té un nombre considerable de desplaats interns. El país encara té dins de les seves fronteres 3,8 milions de desplaats. Malgrat l'acord de pau entre el Govern i la principal guerrilla del país, les FARC, els enfrontaments amb altres grups armats van provocar el 2018 145.000 nous desplaats, la qual cosa suposa un augment pel que fa a l'any anterior.

La violncia criminal i de carrer va provocar també nous desplaats al Triangle Nord de Centreamrica. Segons l'estudi, més de 240.000 persones es van veure desplaades a El Salvador, mentre que a Hondures es van comptabilitzar 950 per es creu que aquesta no és la xifra real. Pel que fa a Guatemala, no va ser possible formular una estimació fiable. A Mxic, la violncia relacionada amb els crtels de la droga va provocar 11.000 nous desplaats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés