Publicat 30/1/2019 12:11:48 +01:00CET

Un nou protocol catal combatr les violncies sexuals que no estan previstes en el Codi Penal

Els consellers Elsa Artadi i Miquel Buch amb impulsors del protocol de segurid
EUROPA PRESS

Donar criteris operatius als policies, municipis i locals d'oci davant d'aquestes agressions

BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -

La Generalitat ha creat un nou protocol per detectar, prevenir i combatre per la via administrativa les violncies sexuals que tenen lloc als espais d'oci i que no estan previstes en el Codi Penal, i que donar pautes d'actuació i nous criteris als cossos de seguretat, ens locals i empreses d'oci que s'adhereixin voluntriament, i formar 13.000 persones.

L'han presentat aquest dimecres en roda de premsa la consellera de la Presidncia, Elsa Artadi, i el d'Interior, Miquel Buch, que ha assenyalat que permetr combatre "conductes que potser s'han naturalitzat al llarg dels anys", per que en cap cas són acceptables i que atempten contra la llibertat de la dona.

Buch ha explicat que han aprofundit en la via administrativa i els recursos que tenien a l'abast per lluitar contra la violncia masclista en mbits que no recull el Codi Penal, encara que de vegades "es retora" i s'utilitza per segones quines finalitats, ha lamentat, i ha indicat que el protocol assenyala com prevenir, detectar i actuar davant d'aquestes agressions.

Segons l'Enquesta de violncia masclista a Catalunya del 2018, el 20,9% de les agressions fora de la parella tenen lloc en espais d'oci, i el 18,3% a l'espai públic, davant de la qual cosa Artadi ha subratllat la necessitat de prevenir i actuar sobre l'assetjament sexual que no es denuncia, perqu una prdua de respecte pot derivar en agressions més greus, com "una espiral".

"Cal parar el primer trencament de respecte a la dona, de creure que perqu ets un home pots violentar una dona sense que passi res. Una vegada es traspassa aquesta barrera, ja pot passar qualsevol cosa", ha explicat, i ha dit que la presncia dels cossos de seguretat i d'espais d'oci a l'acte reconeix la importncia de la problemtica per, també, el compromís d'eradicar-la.

ACORRALAMENT I VEXACIÓ

Es consideren agressions constitutives d'infracció administrativa l'exhibicionisme obsc, la masturbació en espais públics o oberts, el seguiment obsc, la injúria sexual, fer fotos a parts íntimes, l'acorralament amb finalitat sexual i altres conductes que impliquin una vexació sexual, amb independncia del sexe de l'agressor i de la víctima.

El director general d'Administració de Seguretat de la Generalitat, Jordi Jardí, ha explicat que el protocol donar noves instruccions operatives als cossos de seguretat --o canvis en les que es tenen--, nous criteris interpretatius davant d'aquestes faltes, i la formació de 13.000 persones de tots els collectius: "Volem que arribi a tot Catalunya".

Sota el lema 'No en passem ni una més', es tracta d'una eina d'adhesió voluntria i només ser exigible la seva aplicació en activitats organitzades per empreses, institucions i organismes públics que s'hagin sumat a convenis amb la Generalitat.

S'aplicar a illícits penals i administratius que sancionin les conductes que atemptin contra la llibertat i indemnitat sexual de les persones, amb independncia del sexe, i Jardí ha observat que la jurisprudncia far incorporar altres conductes.

"EL PROBLEMA EST EN EL SISTEMA"

Artadi ha fet una crida a fer un canvi cultural: "No és un fet allat, no és que el sistema ens estigui fallant, sinó que el problema est en el sistema", perqu hi ha un imaginari collectiu en el qual persisteixen els valors que subordinen les dones i legitimen la violncia masclista.

Aquestes actuacions també poden ser un mirall pel que passa dins de la intimitat de la llar, on té lloc gran part de la violncia masclista, i ha lamentat que després de veure les enquestes "la conclusió a qu s'arriba amb les xifres és que no hi ha cap entorn segur per a les dones".

A aix se suma que el 80% de les accions no es denuncien, i encara que s'ha millorat aquesta xifra, no és suficient, perqu la falta de denúncies genera una sensació d'impunitat a l'agressor, invisibilitza la problemtica, impedeix abordar-la i deixa sola la víctima, i ha reconegut la feina d'Interior per formar els professionals i evitar la revictimització que pot tenir lloc.

El protocol ha estat promogut per diverses entitats que lluiten contra la discriminació de les dones, ha destacat la presidenta de l'Institut Catal de les Dones (ICD), Núria Balada, que ha reflexionat sobre com s'ha avanat del 'No és no', al 'Només sí és sí'.