Presenta un pla que inclou paritat, comunitat i una escola de pensament
BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
El nou director del Teatre Lliure de Barcelona, Juan Carlos Martel Bayod, ha mostrat aquest dimecres la seva voluntat de "refundar" el teatre i actualitzar-lo al segle XXI per convertir-lo en una casa de la cultura oberta i integradora, basada en tres eixos: el social, el cultural i l'educatiu.
Martel ha desgranat el seu projecte artístic i de gestió per als propers quatre anys envoltat dels treballadors de la casa en una posada en escena nova que li ha servit per mostrar signes del canvi "amb fets", gradual i necessari que aspira a materialitzar al teatre, després de la dimissió de Lluís Pasqual a causa de la polmica pel tracte denunciat per l'actriu Andrea Ros.
"És un repte molt gran i molt bonic refundar el Lliure", ha dit el nou director que l'1 de febrer iniciar el seu mandat amb una reunió inicial amb el comit d'empresa, i després amb el comit de programació.
El nou director ha assegurat que el canvi ser "bastant radical", comenant perqu el teatre no girar artísticament entorn de la figura del director, que com la resta de creadors, no podr repetir dos anys seguits dins de la programació.
Per tant, Martel dirigir un espectacle només dues vegades durant el seu mandat, la primera aquest estiu amb un muntatge que ja estava aparaulat dins del Festival Grec en collaboració amb Amics de la Gent Gran, els detalls del qual no ha volgut avanar.
En el decleg del nou director també hi figuren la recerca de la "mxima paritat" a la programació i els equips artístics, el suport anual a almenys un artista nou, la incidncia en el sistema educatiu, la repercussió comunitria, els muntatges lliures a nivell ideolgic i idiomtic i els criteris de qualitat, transparncia i inclusió social.
Una de les obsessions a qu s'ha referit el nou director és la de reflectir la identitat collectiva múltiple de la ciutat de Barcelona, en qu hi ha "molts colors, religions i sexes".
PREUS MÉS ACCESSIBLES
Desplegar un ampli ventall de preus per fer el teatre més accessible a la ciutat és un altre dels seus objectius, que podria materialitzar amb la projecció i difusió de més muntatges previs a les estrenes, i que ha de ser compatible amb la recerca de més recursos propis del teatre.
De fet, aspira a passar, en quatre anys, dels 1,7 milions d'euros que genera actualment el teatre als 3 milions, a través de l'aplicació de tcniques de mrqueting i comunicació: "No podem dependre eternament de les administracions".
Al seu programa, destaca també la voluntat de crear una escola de pensament i convertir el Lliure en alguna cosa més que un aparador d'arts escniques, així com fundar un laboratori internacional per a estudiants, reformular els antics 'Radicals Lliures' --mostra per a professionals-- amb una perspectiva política i social actual i també 'El Lliure dels nens'.
QUATRE MUNTATGES INTERNACIONALS
Cedir l'Espai Lliure a una companyia jove i independent perqu el gestioni i programi durant un període determinat és una altra de les concrecions del programa del nou director, que aspira a programar un mínim de quatre muntatges internacionals en gira.
Convenut de la identitat artística i social collectiva del teatre, ha explicat la seva intenció de crear uns comits que l'ajudin a materialitzar la seva estratgia: Transparncia i paritat (Cludia Cedó i Isaias Fanlo), Dramatúrgia (Juan Carlos Olivares i Victoria Spunzberg), Lectura de Textos (Marc Artigau i Ingrid Guardiola) i Escola de pensament (Marina Garcs i Albert Lladó), entre d'altres.
En acabar de llegir el seu programa, Martel ha dit: "Jo no sóc Julio Verne. Tot aix existeix. Es tracta d'actualitzar-nos", i quan li han preguntat per com va viure presentar-se a la direcció del teatre amb el qual est vinculat des del 2006, ha explicat que ho va viure com un procés natural que el cridava a deixar el món una mica millor del que se l'havia trobat.
SOBRE LA POLMICA DE LLUÍS PASQUAL
Ajudant de direcció de Lluís Pasqual en múltiples muntatges, així com també de Calixto Bieito i Toni Casares, Martel ha evitat renegar del seu antecessor, i li ha desitjat "sort i encerts" en la seva feina com a director teatral a Mlaga.
"Em quedo amb la transmissió del foc i no la veneració de les cendres", ha dit respecte a Pasqual, si bé ha deixat clar que la seva actitud ser primer escoltar i després treballar, treballar molt, ha insistit.
En ser preguntat per com es treballa amb Lluís Pasqual, Martel ha dit: "De vegades, com amb Andrea Ros, de vegades", i ha ressaltat que ell no era ajudant de direcció en el muntatge que acusava l'actriu.
"A la sala d'assaig som persones humanes, i qui sóc jo per jutjar la personalitat de Lluís Pasqual i Andrea Ros?", ha respost.
El president del patronat del Teatre Lliure, Ramon Gomis, ha confiat que a l'estiu tindran nous estatuts, i espera que en un període de sis anys el patronat sigui renovat al 100% en un canvi inevitable per adaptar-se als nous temps.
"Em va saber greu que (Pasqual) dimitís, malgrat l'amistat. Tot el suport. El Lliure necessitava aquest trasps", ha evidenciat el president del patronat.
