Els fabricants nacionals denuncien que no poden seguir el ritme de mesures que les companyies de roba estrangeres imposen unilateralment
DACCA, 4 ago. (Reuters/EP) -
Només 200 de les 1.600 fbriques de peces de vestir a Bangladesh compleixen els requisits mínims fixats en un acord internacional sobre seguretat dels treballadors, segons ha informat la presidenta de l'associació nacional de fabricants i exportadors de roba de Bangladesh (BGMEA, per les seves sigles en angls), Rubana Huq.
La dirigent ha lamentat, no obstant aix, que part d'aquest problema ve pel fet que la comunitat internacional est imposant noves normes "de manera unilateral", la qual cosa dificulta posar-se al dia amb la regulació.
Aquesta normativa est reflectida en l'anomenat Acord sobre Seguretat contra Incendis i Construcció a Bangladesh, establert per les marques de moda europees per millorar la seguretat de les fbriques a Bangladesh després de la tragdia ocorreguda el 2013, quan un incendi en un complex txtil va provocar el collapse de l'estructura i va matar més 1.100 persones.
El pacte, de cinc anys de durada, expirava originalment al maig de 2018, per el període de transició s'ha ests i les exigncies han augmentat. "Teníem l'acord que no prendrien cap decisió unilateralment per no ho han complert i ens estan demanant diverses mesures correctives addicionals", ha explicat.
Com a conseqüncia, almenys 400 fbriques que, segons els inspectors, van trigar a complir amb les noves regles de seguretat, ja no podran acceptar comandes de les marques occidentals que són membres de l'acord, amb el consegüent dany a la indústria.
La indústria de la confecció de Bangladesh és la segona amb majors ingressos d'exportació després de la Xina i el sector representa al voltant del 16% de l'economia i contracta més de 4 milions de treballadors.
Al juny, els fabricants de peces de vestir van exigir subsidis més elevats a l'exportació del govern, dient que les propostes a l'últim pressupost nacional, presentat la setmana passada, no eren suficients per compensar els majors costos de producció i els baixos preus.
