Energy Control alerta de l'aparició de drogues després de detectar 68 noves substàncies
BARCELONA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
Només un 3,6% de les dosis de cocaïna i un 1,6% de les d'amfetamines que es consumeixen a Espanya no han estat adulterades i són totalment pures, segons les dades d'anàlisis de drogues que realitza anualment el projecte Energy Control de l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD).
La coordinadora estatal d'Energy Control, Núria Calzada, ha destacat el "desconeixement i desinformació" relatius al consum de drogues entre la majoria dels usuaris, en un context en el qual el que més preocupa és l'aparició de noves drogues fins ara desconegudes, també utilitzades per fer aquestes adulteracions.
Després de l'anàlisi de més de 3.100 mostres de diferents drogues, els experts han assenyalat que al 57% de les mostres de cocaïna també es van trobar restes de levamisol --un antiparasitari utilitzat en veterinària-- i en més del 40% fenacetina --un analgèsic retirat del mercat espanyol pels seus efectes tòxics-- i cafeïna; mentre que en una de cada quatre mostres d'amfetamina o speed s'ha comprovat que no hi ha cap percentatge de l'esmentada substància, cosa que representa un engany per al comprador.
Les anàlisis realitzades el 2012 han permès identificar fins a 291 substàncies diferents presents en les drogues, de les quals 68 podrien considerar-se noves, una tendència que obliga a estar a l'expectativa, ja que s'apunta a un desplaçament cap a alternatives als èxtasis, la cocaïna o els cannabinoides sobre les quals existeix poca literatura científica i per tant amb efectes secundaris desconeguts.
El programa Energy Control ha detectat també lleus reajustaments a la baixa en els preus, un increment de les persones que es dediquen al tràfic d'estupefaents com a mitjà de subsistència i el desplaçament cap a drogues més barates --com passar de consumir cocaïna a speed--, unes tendències que poden relacionar-se amb la crisi.
Tot i això, Calzada ha descartat que puguin establir-se conseqüències clares, ja que existeixen estudis que apunten que la crisi porta a un augment del consum de drogues, però també a una reducció fruit de la pèrdua de poder adquisitiu, i en tot cas la més gran adulteració de les drogues per mantenir els marges de benefici és sol una "hipòtesis".
El sotsdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, ha indicat que la crisi sí afecta una reducció del consum esporàdic i recreatiu de drogues, tot i que el consumidor habitual també té més risc d'aprofundir en la seva addicció.
Colom ha evidenciat que pretendre que la gent no consumeix drogues és una "utopia", per la qual cosa el treball de prevenció també ha d'enfocar-se a endarrerir el començament d'aquesta pràctica i a reduir el dany i el risc, per al que programes com l'Energy Control --iniciat el 2005-- permeten accedir a un perfil que habitualment no té contacte amb els centres de prevenció ni el sistema sanitari.
"Totes les substàncies presents al mercat negre són susceptibles de ser adulterades i els consumidors s'enfronten amb riscos", ha resumit Calzada, pel que es fa necessari un seguiment d'aquesta realitat per detectar alertes i actualitzar tendències i nous patrons de consum.
El director d'àrea de drogues d'ABD, Josep Rovira, ha destacat per part seva que l'adulteració i l'exposició a substàncies desconegudes "augmenten el risc del consum de les pròpies drogues", com relacions sexuals no protegides, i per aquesta raó ha defensat la vigència de programes d'aquest tipus per conèixer la situació real.
