Els professors Betzig, Moerner i Hell han aconseguit superar els límits dels microscopis
MADRID, 8 Oct. (EUROPA PRESS)
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha decidit concedir el Premi Nobel de Química als professors nord-americans Eric Betzig i William E. Moerner i a l'alemany Stefan W. Hell pel desenvolupament de l'anomenada nanoscòpia, una tècnica microscòpica fluorescent d'alta resolució.
En un comunicat, la institució sueca ha explicat que aquests tres investigadors han aconseguit "sobrepassar les limitacions dels microscopis lleugers".
"Durant molt temps, els microscopis òptics mantenien una suposada limitació: que mai obtindrien una millor resolució superior a la meitat de la longitud d'ona de la llum. Amb l'ajuda de molècules fluorescents, els guardonats amb el Nobel de Química 2014 van esquivar enginyosament aquesta limitació. El seu treball revolucionari ha portat els microscopis òptics a la nanodimensió", ha explicat la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.
En aquest sentit, ha destacat que la nanoscòpia permet als científics "visualitzar" les seqüències de les molècules individuals a l'interior de les cèl·lules. "Ara poden veure com les molècules creen sinapsi entre cèl·lules nervioses en el cervell; poden estudiar les proteïnes implicades al Parkison, l'Alzheimer i la malaltia d'Huntington; poden observar proteïnes individuals en òvuls fertilitzats quan es divideixen en embrions", ha explicat.
EL MICROSCOPI POT OBSERVAR EL NANOMON
L'Acadèmia Sueca de les Ciències ha subratllat que és "obvi" que els científics no haurien pogut observar les cèl·lules amb tant detall fins que va arribar el nanoscopi. En aquesta línia, ha recordat que el 1873 el microscopista Ernst Abbe va determinar que la màxima resolució d'aquests aparells no podria ser superior a 0.2 micromètres.
"Eric Betzig, Stefan W. Hell i William E. Moerner han estat guardonats amb el Premi Nobel de Química el 2014 per haver sobrepassat aquest límit", ha afegit. "Gràcies als seus èxits, el microscopi òptic pot ara observar el nanomon", ha subratllat.
L'Acadèmia Sueca de les Ciències ha afirmat que ha premiat dos "principis" impulsats pels guardonats. El primer d'ells és el microscopi STED (de Reducció Estimulada de l'Emissió), desenvolupat per Stefan Hell el 2000 i basat en la feina de dos raigs làser, un per fer brillar les molècules fluorescents i un altre per ocultar tota fluorescència llevat de les de mida nanomètrica. "Avaluant la mostra nanòmetre a nanòmetre s'aconsegueix una imatge de resolució més gran que el límit estipulat per Abbe", ha destacat.
El segon mètode reconegut pel Nobel és el microscopi de molècules simples desenvolupat pels professors estatunidencs Eric Betzig i William Moerner, que es basa en la possibilitat de tornar fluorescents a determinades molècules i després prendre'ls aquesta fluorescència.
"Els científics capten la mateixa imatge múltiples vegades, deixant només algunes d'elles brillar cada vegada. Al superposar les imatges s'aconsegueix una superimatge densa a nanonivell", ha indicat, abans de recordar que va ser el professor Betzig qui va utilitzar aquest mètode per primera vegada el 2006.
"Avui el nanoscopi s'utilitza a tot el món i permet aconseguir diàriament nous coneixements beneficiosos per a la Humanitat", ha afirmat la institució sueca.
ELS GUARDONATS
Nascut el 1960 en Ann Arbor, Miami (Estats Units), Eric Betzig és doctor de la Universitat Cornell i líder de grup en el Campus d'Investigació Agrícola de Janelia, a l'Institut Mèdic Howard Hughes, en Virgínia.
Stefan W. Hell és un ciutadà amb nacionalitat alemanya nascut el 1962 a Romania i doctor per la Universitat alemanya d'Heidelberg. Director de l'Institut Max Plank per la Biofísica Química, amb seu a Göttingen, i cap de Divisió al centre Alemany d'Investigació sobre el Càncer.
Per la seva banda, William E. Moerner, de nacionalitat estatunidenca, va néixer en Pleasanton el 1953 i és doctor de la Universitat de Cornell, a més de professor de Física Aplicada de la Universitat de Stanford, a Califòrnia.
