ESTOCOLM 9 oct. (EUROPA PRESS) -
Els científics Martin Karplus (austríac-estatunidenc), Michael Levitt (britànic-estatunidenc) i Arieh Warshel (israelià-estatunidenc) han guanyat el Premi Nobel de Química 2013 pel "desenvolupament de models multiescala per als sistemes químics complexos", segons ha informat aquest dimecres la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.
El jurat ha destacat el treball dels tres investigadors que en la dècada de 1970 van posar les bases per crear models informàtics de gran abast, els que ara s'utilitzen per entendre i predir els processos químics. Aquests models informàtics que reflecteixen la vida real s'han convertit en crucials per a la majoria dels avenços en la química d'avui dia.
Les reaccions químiques ocorren a la velocitat del llamp. En una fracció d'un mil·lisegon els electrons salten d'un nucli atòmic a un altre. La química clàssica ho té difícil per mantenir-se al dia i és gairebé impossible assignar experimentalment cada petit pas a un procés químic. Amb l'ajuda dels mètodes dels guardonats, els científics van permetre que les computadores fossin les qui revelessin els processos químics, com ara la purificació d'un catalitzador d'escapament de gasos o les fotosíntesis en les fulles verdes.
Es tracta d'un treball pioner pel que fa que Karplus, Levitt i Warshel han aconseguit fer la física clàssica de Newton treballés mà amb mà amb els fonaments de la física quàntica. Abans, els químics havien d'optar per utilitzar una o una altra.
La força de la física clàssica, amb càlculs simples, es podia utilitzar per a models de grans molècules. La seva debilitat estava en el fet que no oferia cap manera de simular les reaccions químiques. Per a això, els químics havien d'usar la física quàntica, que requereix una gran potència de càlcul i per tant només podien ser realitzades sobre petites molècules.
Els Premis Nobel d'aquest any van portar el millor dels dos mons. Per exemple, en simulacions de com una medicina s''aparella' amb la seva proteïna al cos, l'ordinador fa els càlculs teòrics quàntics en els àtoms de la proteïna que interactuen amb el fàrmac. La resta, és simulat utilitzant els càlculs menys exigents de la física clàssica.
Per a l'acadèmia sueca, l'ordinador és una eina tan important per als químics com el tub d'assaig. "Les simulacions són tan realistes que prediuen el resultat d'experiments tradicionals", han apuntat en el comunicat oficial.
ELS TRES PREMIATS
Martin Karplus (Viena 1930) va obtenir una llicenciatura de la Universitat d'Harvard el 1950, i un doctorat de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1953, mentre treballava amb Linus Pauling. Va ser becari postdoctoral a la Universitat d'Oxford (1953-1955), on va treballar amb Charles Coulson.
Michael Levitt (Pretòria 1947), llicenciat en Física el 1967 per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), després va passar a treballar a Gonville i Caius College, aconseguint el doctorat en Biologia Computacional en 1972. Actualment és professor de Biologia Estructural a la Universitat de Stanford (Estats Units).
Arieh Warshel (Nahum-Israel 1940), llicenciat i doctor en Física pel Weizmann Institute of Science israelià el 1969, actualment és professor de la Universitat de Southern (Califòrnia).
