Nikita Harwich: "Espanya no tenia consciència que tenia un patrimoni xocolater per recuperar"

Nikita Harwich
EUROPA PRESS
Publicat 8/12/2018 11:35:27CET

La indústria viu la "transferència d'alguns elements que s'usen pel vi"

BARCELONA, 8 Dic. (EUROPA PRESS) -

L'historiador franc-veneçolà Nikita Harwich, considerat un dels historiadors més destacats sobre la xocolata i que acaba de llançar l'assaig 'Historia de la xocolata (Pensódromo 21), ha assegurat: "Espanya no tenia consciència que tenia un patrimoni xocolater per recuperar".

En una entrevista d'Europa Press, ha reivindicat que "Espanya té tota una tradició i memòria xocolatera" en els seus anals, en la qual Catalunya va tenir un paper especialment destacat, ha subratllat l'historiador.

En l'assaig, viatja al continent americà al món prehispànic, i recorre totes les vicissituds del cacau fins l'actualitat, quan s'ha convertit en un producte de masses.

L'autor ha explicat que va escriure un assaig sobre la història de la xocolata el 1992 per una editorial francesa i es va adonar que l'obra més recent publicada sobre l'assumpte era del 1924 en francès, mentre que en castellà no hi havia res: "Va ser un dels primers llibres", abans que es registrés cert boom als tractats de xocolata.

Aquesta publicació en francès es va tornar a reeditar el 2008, i a partir d'aquella obra ha treballat sobre aquesta en castellà: "És una actualització i adaptació del text", que aprofundeix més en l'estat de la qüestió a Espanya.

UNA HISTÒRIA DINÀMICA

Ha defensat que el món de la xocolata és "extremadament dinàmic", ja que les evidències sobre aquest canvien tots els dies, per exemple amb investigacions científiques sobre els seus orígens que traslladen l'inici dels mayes als olmecas i últimament a l'Amazònia equatoriana amb restes de l'any 3.000 a.C.

També ha defensat el seu dinamisme amb el sorgiment de nous productors, per exemple al Perú, i també al sud-est asiàtic en països com el Vietnam, Tailàndia i el sud de la Xina.

Una de les tendències a la indústria és la "transferència d'alguns elements que s'utilitzen per al vi", com la denominació d'origen controlada i el terrer, diferenciant la procedència del cacau, alguna cosa que estan fent especialment països com el Perú, Colòmbia i l'Equador.

En l'assaig situa diverses etapes destacades al consum del cacau, la primera a l'Amèrica prehispánica on el seu consum modest es va associar a tota una mitologia i a les propietats revigorizantes del cacau: "S'associava als grans moments de la vida, com a naixements, matrimonis i enterraments, una visió que barrejava el diví amb l'alimentici".

L'arribada dels europeus a Amèrica va marcar la segona etapa, quan es va estendre com a beguda i moneda de canvi sense tenir encara ressò a Europa; un tercer moment és l'arribada del cacau a Europa, i la seva entrada en l'alimentació al costat de la patata, el blat de moro i el tomàquet: "Durant tres segles el cacau es va utilitzar a Europa i a la resta del món va seguir la tradició prehispànica prenent-se com a beguda".

LLAMINADURA INFANTIL

Al començament del XIX hi ha un tall, i una sèrie d'innovacions tècniques --entre elles una premsa que aconseguia separar el llard de cacau de la pasta de cacau-- que van permetre diversificar l'ús del cacau, permetent per exemple realitzar una tauleta el 1828 o la possibilitat d'agregar pols de llet per fer tauletes com a llaminadura infantil.

A finals del segle XIX es va dur a terme l'últim procés d'elaboració de la xocolata: el temperaje --variacions lleugeres de temperatura-- que permeten donar-li caràcter cruixent i lluentor, i utilitzar-ho per elaborar bombons de xocolata i figures de xocolata.

Això va obrir l'etapa següent: la producció en massa datada a finals del segle XIX i que s'estén fins l'actualitat; fins a entrat el segle XX el país europeu amb major consum de xocolata era Espanya, sobretot com a beguda, i encara així representava 800 grams per habitant a l'any.

Actualment, a Espanya el consum és de 2 quilos per any i habitant, no és un consum particularment alt, i juntament amb Itàlia és el de consum menor a Europa: els cinc quilos cap a dalt ja és consum massiu, com a França --6,5 quilos-- però els guanyadors són Alemanya, Anglaterra i Suïssa, "campió mundial" amb 11 quilos per habitant.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.