Actualitzat 05/10/2018 16:38

Netflix i Gareth Evans arriben a Sitges amb una violenta però "equilibrada" 'Apostle'

Festival de Sitges
Europa Press

La producció s'estrenarà el 12 d'octubre a la plataforma

SITGES (BARCELONA), 5 (EUROPA PRESS)

El director gal·lès Garet Evans i la productora Netflix han desembarcat aquest divendres al 51è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra a Sitges (Barcelona), amb la pel·lícula 'Apostle', una proposta violenta però "equilibrada".

La pel·lícula, que s'estrenarà a la plataforma el 12 d'octubre, transporta l'espectador a l'any 1905 de la mà de Thomas Richardson --Dan Stevens ('Downton Abbey')--, que viatja fins a una illa remota per rescatar la seva germana segrestada per una secta que du a terme sinistres cultes religiosos.

Evans ha destacat que la violència en aquesta cinta és molt diferent a la de les seves darreres pel·lícules, les quals havien de tenir "més adrenalina, i semblar una muntanya russa", mentre que en aquesta última volia "trobar un equilibri" a cada escena.

Per això, ha inclòs escenes directament brutals --per exemple, amb una "trituradora humana"--, i altres més físiques i emocionals, i ha agregat el sentir de la comunitat que integra la secta.

El director --també després dels fotogrames de la saga de cintes d'arts marcials 'The Raid'--, ha explicat que després de fer tres pel·lícules seguides d'aquest gènere necessitava "fer un canvi" i tenir un nou repte; i ha assegurat que allunyar-se de les pel·lícules d'arts marcials li ha permès fer alguna cosa diferent.

Ha desvetllat que pròximament dirigirà una nova producció, 'Gangs of London', en la qual aprofundirà en el crim i la política, però amb l'ADN d''Apostle'.

CLÀSSICS DEL TERROR BRITÀNIC

Sobre les seves influències per produir la pel·lícula, ha dit que va revisitar els clàssics de terror britànic, dels quals ha conservat certa "essència", especialment en la manera de fer sentir l'espectador.

Però també ha destacat les seves influències de petit, quan va entrar per primera vegada en contacte amb el gènere: "Quan tenia vuit anys, vaig veure 'Tiburón' i se'm va quedar gravat a la memòria. És el record més primerenc que guardo del gènere".

Quan li han preguntat sobre el paper de la música a la pel·lícula, ha explicat que es tracta d'una col·laboració amb Aria Prayogi i Fajar Yuskemal, les quals han barrejat els estils d'Indonèsia amb les sonoritats del terror, i han donat lloc a "sons rústics, no convencionals i amb un violinista terrible".

Sobre el fet que es distribueixi a Netflix malgrat tenir nombrosos efectes especials orientats a la gran pantalla, el director ha dit que s'ha fet així "perquè no s'ha pogut fer d'una altra manera", tot i les negatives de les distribuïdores tradicionals, però ha enaltit que les pel·lícules de la seva infància les va veure en pantalla petita, en so mono i en VHS.

Contingut patrocinat