Actualitzat 30/07/2023 10:58

Natàlia Garriga situa el català entre els eixos prioritaris del pressupost per al 2024

La consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, en una entrevista amb Europa Press
EUROPA PRESS

Manté el seu compromís d'arribar al 2% del pressupost a finals de legislatura

BARCELONA, 30 jul. (EUROPA PRESS) -

La consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, ha situat el català i la política lingüística com un dels eixos prioritaris dels pressupostos de cultura per al 2024, que s'han de començar a dibuixar i que suposen "apostes polítiques en un moment determinat cap a uns àmbits determinats".

En una entrevista d'Europa Press, ha afirmat que el Govern té "claríssim" que ha de continuar treballant en aquest àmbit, i que així ho demostren iniciatives com el Pacte Nacional per la Llengua o els 41 milions dels comptes catalans del 2023 destinats al Consorci per a la Normalització Lingüística, una dotació que considera molt important, però no suficient.

Ha alertat de la importància de protegir el català davant les polítiques de governs de PP i Vox, als quals ha acusat d'amenaçar la cultura i la llengua, i s'ha preguntat "per què els fa tanta por la cultura, la llengua i la diversitat".

Ha destacat que el Govern continuarà defensant la diversitat cultural, lingüística i de creació a Catalunya i ha desitjat que el govern resultant de les eleccions del 23 de juliol sigui "progressista i que necessiti, com a mínim, ERC".

INSTITUT RAMON LLULL

Preguntada per com els governs PP-Vox a Balears i la Comunitat Valenciana poden afectar institucions amb consorcis integrats per diverses comunitats, com l'Institut Ramon Llull (IRL), ha afirmat que l'IRL continuarà treballant "per la internacionalització de la llengua en tot el domini lingüístic" i que el seu departament no deixarà de promocionar la cultura i llengua catalana amb qui hi pugui i qui hi vulgui ser.

Ha afegit que confia que no afecti les coproduccions en català amb altres televisions públiques del domini lingüístic, perquè les productores "diuen que la llengua no és un problema", i ha defensat que el seu departament treballa perquè l'audiovisual català pugui competir a nivell internacional.

BLINDAR UN DEPARTAMENT QUE ES VA TROBAR "MOLT FEBLE"

Ha reivindicat l'increment de 101 milions per a Cultura aquest 2023, arribant als 477 milions, la partida més elevada en la història del departament, que a la seva arribada estava "molt feble, tant econòmicament com en recursos humans", i s'ha compromès a arribar al 2% a finals de legislatura --aquesta mateixa setmana la plataforma Actua Cultura ha tornat a fer aquesta demanda-- assenyalant la importància de disposar de comptes el 2024.

"Ho hem de fer de manera escalonada, que, a més, és al que ens hem compromès. Ara el que mirarem és quin és el graó següent, amb el qual ens sentim tots còmodes, perquè el sector també ens ho demana. Tenim el sector al costat, demanant exactament el mateix, totalment alineat amb nosaltres", ha afegit.

Ha explicat que entre un 70% i un 80% dels recursos del pressupost van als sectors culturals de tota Catalunya i que, si bé el 2022 es van destinar a potenciar les àrees de Cultura Digital i Cultura Popular, els del 2023 van prioritzar la Secretaria de Política Lingüística, amb 52,5 milions, un 11,5% més que l'any anterior, i que els del 2024 aniran en la mateixa línia.

ELS CANVIS EN EL GOVERN HAN "INFLUÏT POC"

Preguntada per si els canvis en el Govern aquesta legislatura han afectat l'estabilitat del departament, ha respost que hi han "influït poc", i ha afegit que és la titular de Cultura que més ha durat des de Ferran Mascarell, que va ocupar el càrrec del 2010 al 2016, i el van seguir Santi Vila (2016-2017), Lluís Puig (2017), Laura Borràs (2018-2019), Mariàngela Vilallonga (2019-2020) i Àngels Ponsa (2020-2021).

Tot i que ha assegurat que "amb Junts en el Govern les relacions també eren molt bones", el que sí que ha notat és l'increment de projectes impulsats conjuntament entre departaments, com el Pla nacional del llibre i la lectura, elaborat juntament amb la Conselleria d'Educació, aliances que segons ella beneficien el conjunt de la ciutadania.

EL SECTOR "AGRAEIX L'ESTABILITAT"

La consellera, que entre el 2007 i el 2016 va ser gerent de l'Institut Català de les Empreses Culturals (Icec), ha remarcat que el sector "agraeix l'estabilitat" i que el seu sigui un perfil coneixedor de l'entramat cultural, cosa que ha agilitat la presa de contacte entre l'administració i els professionals de la cultura.

Garriga, a qui la Fiscalia demana un any d'inhabilitació i una multa de 18.000 euros per l'1-O, ha dit que confia a poder acabar el mandat perquè estima conèixer la data del judici a partir del setembre, i que serà un procés llarg si es presenten recursos, si bé ha recalcat que ella no ha "comès cap delicte".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2023 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés