DEUTSCH, OTTO ERICH (1965)
MADRID 12 juny (EUROPA PRESS) -
La música clàssica és la preferida pels fetus, per davant de la música tradicional i del pop-rock, segons mostra un estudi realitzat pel centre internacional de reproducció assistida Institut Marquès, que ha presentat al congrés de la International Association for Music and Medicine, celebrat a Barcelona.
Segons recull aquest estudi, entre els temes favorits dels fetus destaquen 'Petita serenata nocturna', de Wolfgang Amadeus Mozart; la nadala 'Campana sobre campana' i 'Bohemian Rhapsody', de Queen, que, encara que es tracta d'un tema pop-rock, provoca reaccions similars a les dels altres temes citats.
En aquest estudi, titulat 'Expressió facial fetal en resposta a l'emissió intravaginal de diferents tipus de música', els investigadors van avaluar els moviments de la boca i la llengua de 300 fetus d'entre 18 i 38 setmanes de gestació en resposta a 15 cançons de tres estils musicals diferents: clàssica (Mozart, Beethoven), tradicional (nadales, tambors africans) i pop-rock (Shakira, Queen).
Per a això, es va utilitzar un altaveu vaginal desenvolupat pel propi equip d'Institut Marquès, amb el qual els investigadors han demostrat que els fetus poden sentir a partir de la setmana 16 quan mesuren 11 centímetres "només si el so els arriba directament des de la vagina", tal com explica la directora d'Institut Marquès, Marisa López-Teijón, qui apunta que "els fetus encara no poden sentir el soroll procedent de l'exterior".
En concret, l'estil musical que va provocar que un percentatge més alt de fetus mogués la boca va ser la música clàssica (84%), seguit de la tradicional (79%) i en tercer lloc el pop-rock (59%). Quant als fetus que van treure la llengua, de nou la música clàssica va ser l'estil que va aconseguir un percentatge més elevat (35%), per davant de la tradicional (20%) i el pop-rock (15%).
López-Teijón ha assenyalat que es desconeix la raó per la qual la música clàssica o la tradicional provoca uns estímuls tan positius en el desenvolupament dels fetus a l'interior de la panxa de la seva mare. No obstant això, en tots els casos "es tracta de melodies que han perdurat al llarg dels anys", ja sigui una serenata de Mozart o el so ancestral d'uns tambors africans.
Segons explica López-Teijón, a més de la música clàssica, la música tradicional, de sons simples i repetitius, és la que també agrada als bebès no-nats. "La música és la forma de comunicació més ancestral entre els humans, la comunicació mitjançant sons, gestos i balls va precedir al llenguatge parlat", apunta.
En aquest sentit, ha indicat que "el primer llenguatge va ser musical més que verbal, i ho segueix sent". "Instintivament seguim parlant als bebès amb to alt i melodia perquè sabem que és com millor ens entenen, així es donen compte que volem comunicar-nos amb ells", ha dit López-Teijón, qui afegeix que als fetus també els agrada el to en falsete amb el qual parla Mickey Mouse, per sobre de la veu humana.
