Dialogarà amb una mostra del Museu Etnològic i de Cultures del Món
BARCELONA, 20 maig (EUROPA PRESS) -
El Museu Picasso de Barcelona reivindica el valor artístic de les joies en l'exposició 'Picasso i les joies d'artista', que es podrà veure a partir de divendres i fins al 26 de setembre i mostra joies de l'artista amb fotografies, dibuixos i gravats en què apareixen persones lluint-les.
Les peces de Picasso es complementen amb les d'altres artistes com André Derain, Max Ernst, Niki de Saint Phalle, Kiki Smith, Man Ray i Alexander Calder.
Són creacions que al·ludeixen a les produccions artístiques dels seus autors: "Molts artistes fan de la joia una part de la seva obra, un fragment de la seva creació", ha dit el director del museu, Emmanuel Guignon, comissari de la mostra juntament amb Manon Lecaplain.
També en el cas de Picasso les joies són "una síntesi de la seva obra", en la qual reprèn les temàtiques que li interessen, segons ha explicat Lecaplain.
UN CATALITZADOR DE LES SEVES EMOCIONS
El pintor va començar a crear joies l'any 1936, quan coneix l'artista Dona Maar, i al sud de França Picasso recull ossos, còdols, vidres de mar i fragments ceràmics que decora amb un ganivet o a pinzellades, fins crear objectes que descriu com "una autèntica passió".
Així, segons Lecaplain, les joies són objectes íntims que permeten que el visitant se submergeixi en la vida del pintor i les seves relacions personals: "Són com un termòmetre de les seves relacions i un catalitzador de les seves emocions".
A banda del costat emocional i autobiogràfic, Lecaplain també ha destacat el seu interès científic, perquè Picasso les va utilitzar per experimentar amb tècniques i materials.
JOIES BAULE I KAFIR
Simultàniament, el Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona acollirà l'exposició 'Joies baule i kafir. Diàlegs amb Picasso'.
Exposen una trentena de joies que posen de manifest l'admiració que Picasso va sentir en la seva trajectòria artística per les cultures baule de l'Àfrica occidental i la cultura afganesa kafir.
Malgrat que l'exposició té un discurs autònom, mostra com les dues cultures s'entrellacen en un diàleg amb Picasso.
