BARCELONA, 6 oct. (EUROPA PRESS) -
El Museu Egipci de Barcelona ha incorporat a la seva col·lecció el conjunt funerari de la dama Iah-tes-nakht, de més de 2.500 anys d'antiguitat, l'"únic a Espanya" exposat amb aquestes característiques, a més d'un relleu d'Akhenaton i Nefertiti fent ofrenes al déu Aten.
Així ho han explicat en una presentació aquest dimarts el president de la Fundació Arqueològica Clos i fundador del museu, Jordi Clos, i la directora del museu, Mariàngela Taulé.
Les dues obres, adquirides per Clos en una subhasta l'estiu passat, provenen de la col·lecció privada del belga Jean-Jacques Rotthier, mort el 2009.
SARCÒFAG I TAÜT
El conjunt funerari és del període Saïta, dinastia XXVI (664-525 a. de C.), format per un sarcòfag exterior rectangular i un taüt interior antropoide, excepcionals per haver-se conservat conjuntament i per la seva riquesa iconogràfica i textual: "L'important és que tenim el conjunt complet", ha detallat Clos.
El sarcòfag rectangular va pertànyer a una dona anomenada Iah-tes-nakht ('La Lluna és la seva força'), filla de Pa-sheeri-aayt ('El fill d'Aayt') i de la Dama de la Casa Ta-di-iu ('La dona que es lamenta'), i inclou jeroglífics amb peticions d'ofrenes, invocacions adreçades als déus i discursos pronunciats per aquests déus.
Taulé ha destacat que es tracta d'una "aportació molt important" i afegeix una dona més al museu.
Conté representacions de fins a 20 divinitats, inclosa Nut, deessa del cel que acull i protegeix el difunt, en fins a 4 ocasions, una de les quals nua, un fet "anòmal" que es podria deure al fet que el conjunt no prové d'un taller oficial sinó d'un de províncies.
Al lloc on va ser trobat el taüt antropoide, sobre el cap de Iah-tes-nakht, s'hi va trobar un papir de més de 23 metres de longitud amb un exemplar del 'Llibre dels Morts', que no forma part de l'adquisició del museu.
EL RELLEU
El relleu prové de Tell el-Amarna, data de la dinastia XVIII, durant el regnat d'Akhenaton (1353-1335 a. de C.) i representa aquest faraó i la reina Nefertiti adorant el déu Aten.
"Hi hem hagut de fer uns treballs de restauració importants i jo crec que fins i tot ha guanyat més potència, i hem recuperat fins i tot el relleu", ha apuntat Taulé.
La peça ocuparà un lloc "destacat" en l'àmbit dels faraons en el recorregut permanent del museu i permetrà acostar-se, a través de la seva iconografia, al període d'Amarna, marcat per transformacions socials i religioses profundes.
